Quan falten vint dies per al 9N, s’ha esvaït la incertesa de poder fer la consulta tan esperada per una majoria de catalans, subjectats per una Constitució de circumstàncies de l’any 1978 aprovada amb el record de la ferum de la pólvora, i que la majoria de ciutadans de tot l’Estat no han votat, i que el partit que governa Espanya des de Madrid, liderat per Mariano Rajoy del PP(néts del franquisme), ha negat fins avui el dret democràtic de votar, que volen els catalans per a Catalunya.
Jo que no hi entenc res de política com de tants altres temes, no puc opinar qui té raó, però m’agrada que el president de la Generalitat de Catalunya em posi els mitjans perquè el dia 9N pugui votar, encara que sàpiga que de moment no tingui cap transcendència; però sí que considero molt important poder comptabilitzar quants han votat SÍ—Sí; quants han votat SÍ—NO i quants han votat NO—NO.
El Sr. Herrera defensa convocar la consulta tal com s’havia plantejat, i si no es podia votar formar llargues cues davant els col·legis electorals en clau de manifestació; crec que és una proposta que és morta de naixement, perquè la gent ja no sortirà de casa per anar a fer cua i el fantasma al carrer, aguantant els improperis dels sectors oposats, i mai sabríem quanta gent hauria participat.
El Sr. Junqueras també insisteix a portar la consulta a terme tal com s’havia acordat, però em temo que l’egoisme que la supèrbia de sentir-se imprescindible pot haver fet eixir el pot trair en el seu inconscient sentit de la responsabilitat.
Òmnium i l’ANC han de col·laborar amb Mas, com també ho hem de fer els que aspirem a decidir el nostre futur, perquè el dia 9N tothom pugui anar a votar encara que d’antuvi sàpiguen que no tindrà l’efecte desitjat, però el recompte de ben segur que serà important per als propers esdeveniments, que s’hauran de portar a terme per aconseguir el somni d’una majoria de catalans.
