La nova normativa en matèria pesquera que debat la Unió Europea imposa que els peixos que, per la seva grandària, no es poden comercialitzar, han de ser duts a port. Abans, es tornaven al mar. Davant d’aquest canvi, s’havia proposat que aquest peix es donés a obres de caritat per ajudar en la manutenció de persones sense recursos. No obstant això, el Parlament Europeu no ho ha cregut convenient. Es destinarà a la indústria de fabricació d’aliments animals i part dels beneficis obtinguts serviran per finançar campanyes per evitar la contaminació de les aigües. Fins aquí molt ecològic però molt poc social.
Un cop més, l’òrgan de representació dels ciutadans europeus mostra com algunes de les seves propostes i actuacions estan a molta distància de les veritables preocupacions de les persones que els han votat. I, a més, mostren una escassa proximitat pels qui ho passen malament en el seu entorn. Serà que ells tenen un bon sou, cobren bé les dietes, viatgen en primera i apliquen l’axioma «bé jo, bé tothom”.
