Unes 400 persones s’han aplegat aquest dissabte dalt el coll de Belitres, al pas fronterer entre Portbou i Cervera de la Marenda (Catalunya Nord), per recordar 70 anys després els més de 100.000 exiliats republicans que el va creuar penosament fugint de l’avanç de les tropes franquistes i rumb a una destinació desconeguda.
«Plovia molt, feia fred i teníem l’aviació que ens amenaçava amb els bombardejos», ha recordat la Montserrat Julio, un dels testimonis de la retirada, que ha arribat a Portbou juntament amb 260 persones més gràcies al Tren de l’Exili, que ha sortit de Barcelona a les 8.25 hores i ha arribat a les 10.26, 10 minuts abans del previst, a l’última estació catalana.
En aquest viatge simbòlic s’hi ha aplegat una nodrida representació de les entitats de recuperació de la memòria històrica, polítics, membres de la societat civil i deu testimonis, ja entre els 75 i els 90 anys d’edat, que varen patir l’exili en la seva pròpia pell. Un cop a l’andana de l’estació i després d’un breu esmorzar, la majoria de presents ha iniciat el camí cap al coll de Belitres, 180 metres de desnivell en uns tres quilòmetres, que l’any 1939 significava l’últim tram a superar pels milers i milers d’exiliats. «Pensin vostès que més de mig milió de persones varen passar la frontera aquells dies i unes 100.000 ho varen fer pel coll de Belitres», ha comentat el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
«Des del govern hem volgut que aquest fet no s’oblidi, per això inaugurem dalt el coll un memorial format per quatre monòlits amb panells informatius i fotografies de Manuel Moros d’aquells dramàtics dies de febrer de 1939», ha continuat Saura, que ha assenyalat que la tasca del Memorial Democràtic continuarà properament amb la instal·lació de més de 30 senyalitzacions a 17 municipis de l’Alt Empordà. «A més, es tracta d’un acte carregat de simbolisme per la presència de persones que 70 anys van agafar aquest mateix camí de l’exili, com també el de coll de Manrella, coll de Lli o coll d’Ares», ha enumerat el conseller d’Interior.
«La frontera estava tancada i varem haver de passar d’amagat per la muntanya i baixar al Voló», ha comentat la Montserrat Julio, que l’any 39 tenia 9 anys. «Allí, ens vem separar del pare. Les criatures i les dones a refugis i els homes, a camps de concentració a les platges d’Argelers o Barcarès», ha explicat Julio. «Molt trist, molt dramàtic però les coses es van arreglar aviat per a la nostra família. Varem tenir una sort especial», ha puntualitzat aquesta exiliada natural de Mataró, que va viure 18 anys a Xile, on va estudiar i iniciar la seva carrera d’actriu. L’any 1961 va tornar a Barcelona.
