La desunió dels partits catalans ara fa dos anys va desembocar en l’aprovació d’un estatut retallat i que ens lligava de mans per al futur, i avui en patim les conseqüències en la nova negociació de l’aplicació del finançament previst a l’Estatut, l’ambigüitat del qual permet lectures amb resultats absolutament dispars. De la mateixa manera, al nostre , assetjat i mortificat, poble de Portbou fa falta unitat .Problemes com el metge de guàrdia , la imposició del parc eòlic , l’intent de suprimit i/o fer desaparèixer trens, ( l’estació de Figueres ) així com la manca d’aigua són qüestions supramunicipals que necessiten el màxim d’unitat possible : política i civil. És a dir, dels partits i els regidors , però també de la gent del poble .
En definitiva tant al nostre meravellós poble de la marina de l’Albera com a la nostra nació catalana necessitem unitat per damunt de tot.Unitat per refer un teixit social mig esquinçat per la crisi i , a Portbou , unitat per garantir un serveis públics bàsics : mobilitat ( trens ) , serveis sanitaris decents, aigua etc… Sense els quals la vida , d’una forma digna , simplement no és possible .
