No se com començar per donar forma a aquest embolic d’enormes dimensions , i em refereixo a la reacció electoraliste que adopta Zapatero amb el suport del PSC a tot un reguitzell de mesures estatutàries , que fa molt de temps que es tenien d’haver desenvolupat , però la llunyania de les eleccions , no aconsellava al govern a complir amb la seua obligació ,perquè li restava arguments de pressió per els propers comicis que ara estan a tant sols a sis mesos , i a arribat l’hora de posar l’olla grossa dintre de la petita segons el criteri del sempre somrient Rodríguez Zapatero, que una vegada mes intentarà que els catalans s’engoleixin la bola, com feu en l’aprovació de l’estatut de Catalunya , carregant-çe a Pasqual Maragall i menyspreant CIU, en benefici del seu deixeble “Josep” Montilla, deixant Mas a la cuneta desprès d’haver pactat la retallada de l’estatut aquella famosa nit ,”aquella”.
Compte catalans , que moltes coses no estan prou ben lligades , i que si el PSC no es defineix per quina es la opció de futur que desitja per Catalunya, l’alegria a casa nostre, tal com diu el refranyer , “l’alegria dura poc a la casa dels pobres”.
Quan es vol aconseguir consolidar un liderat-ge amb ofertes de rebaixes de cap de temporada com s’ha fet amb l’provament de la política de lloguer ara , i la subvenció a la natalitat no fa masses dies , crec que a arribat el moment de fer un anàlisis exhaustiu, que ens aclareixi la conveniència i la efectivitat d’aquest “desemborçament” de diner públic per afavorir un sector en detriment de una gran majoria , que des de fa molts anys que esperen una solució al seu precari estat econòmic i social , que els governs d’esquerra sembla que els faci por mirar de pit a pit , per el risc de perdre la cadira, o perquè els va be el nou estatus social adquirit amb el suport dels ciutadans , principalment dels mes febles econòmicament.
Subvencionar el lloguer en detriment de l’adquisició en propietat, només te dues raons de pes , que el temps desvetllarà: l’especulació en matèria de totxo per part del capitalisme que no es conforma amb el rendiment que ofereix la banca, i l’especulació per part del govern per recaptar el 18% IRPF, mes el 16% IVA sobre el rebut del lloguer ,que en propietat els ingressos a favor del govern no son els mateixos tota vegada que l’IBI el recapta els ajuntaments, i si tothom es propietari son molts diners que es deixen de recaptar, entre IRPF, i l’IVA cada mes o cada rebut.
Que ningú pensi que estic en contra de buscar solucions al problema que te la ciutadania per aconseguir un habitatge , dons crec que es un tema de primera magnitud , però crec que existeixen altres mesures i de ben segur mes efectives i mes convenients per el ciutadà amb problemes d’habitatge i de solvència.; però l’avantatge incoherent que tenen els governants, es que no exposen res seu , i si s’han equivocat , diuen que rectificar es de savis , donen la cartera a un altre membre del mateix grup, i a veure si aquest te una idea millor ,i així es va fent camí , que qui dies passa anys empeny, però sempre el perjudicat es el mateix ,”en poca roba”.
