El PP va defensar ahir al Ple del Congrés el dret a triar la llengua d’ensenyament a les comunitats amb idiomes cooficials, una iniciativa que ERC va titllar de «genocidi cultural i lingüístic».
La iniciativa del PP, defensada per Alfonso Alonso, és una proposició de llei que busca garantir l’ensenyament «del castellà i en castellà» a totes les etapes educatives i a totes les comunitats autònomes. Una proposta semblant que ja havia estat defensada al març al Congrés per la diputada d’Unió, Progrés i Democràcia (UPID), Rosa Díez, i no va tirar endavant pel vot en contra dels altres grups, tret del PP.
Esquerra Republicana, com ja va fer quan Rosa Díez va defensar la seva proposta, va demanar fer ús del torn en contra forçant un debat particular amb el grup proponent. En aquesta ocasió va pujar més el to que fa un mes i el seu portaveu, Joan Tardà, va acusar el PP de promoure «la supremacia lingüística amb l’objectiu de reduir les llengües a l’àmbit familiar», fet que segons la seva opinió constitueix, fins i tot, un «genocidi cultural i lingüístic».
L’OCI DEL REI
Tardà va implicar, fins i tot, el rei en el debat assegurant que «el cap de l’Estat, després de 30 anys de regnat, encara no ha estat capaç de fer uns cursos de llengua basca, de llengua catalana i de llengua gallega». «I no serà que els Borbons no tinguin afecció a l’oci i al temps lliure», ha afegit.
El diputat independentista va dir que «ara que semblava que Rajoy volia transitar cap a una certa moderació, pugui més la catalanofòbia, l’odi ètnic o l’espanyolitat rància» d’alguns mitjans de comunicació, que segons la seva opinió «marquen el full de ruta del PP».
Alhora, Tardà ha assegurat que els polítics del PP a Catalunya són vistos com a «extraterrestres» i ha apuntat que si es demostra que la política dels populars de «castellanisme i nacionalisme agressiu» dóna resultats electorals, caldrà concloure que «la societat espanyola està malalta». Al PSOE li ha demanat ser «bel·ligerant del plurilingüisme sempre, no quan caminen mancats de complicitats».
PP: HI HA FAMÍLIES DISCRIMINADES
Per la seva banda, Alfonso Alonso va assegurar que «moltes famílies que no poden elegir l’opció lingüística en què educar els seus fills» i va afegir que la seva formació busca amb aquesta iniciativa «reprendre un consens sobre política lingüística que no va caldre abandonar».
A més, va afirmar que la intervenció de Tardà està «fora de qualsevol decòrum parlamentari i va acreditar uns nivells molt baixos d’educació» «Espero que no es presenti com l’exponent de les excel·lències del sistema català».
Alonso va destacar que la discriminació del castellà en algunes comunitats autònomes és «contundent i reiterada» i va avisar que al País Basc, a causa de la imposició de l’euskera, «s’estén una desafecció cap a aquesta llengua que ha d’importar-nos a tots».
«No entenc per què els irrita aquest tema i per què tenen por a la llibertat, que la gent pugui elegir i que la gent pugui dir el que verdaderament sent», ha assenyalat Alonso. «He vingut a allargar la mà, tot i que també es veu que me la mossega el senyor Tardà».
En aquest sentit, va recalcar que ERC té «actituds d’intolerància que no permeten la discrepància, que volen uniformitzar i que senten aversió a la llibertat». «Ha estat un discurs antic, carregat de prejudicis i falsos tòpics», en què «no s’han sentit arguments sinó només desqualificacions».
Segons va dir, després de la victòria dels populars a Galícia «la llengua deixarà de ser una arma llancívola» en aquesta comunitat autònoma i al País Basc l’acord entre el PP i el PSOE afavorirà que es deroguin les normes que estableixen l’euskera «com la llengua vehicular de l’ensenyament».
PSOE ACUSA EL PP DE CREAR DISCÒRDIA
Mentrestant, la portaveu d’Educació del PSOE, Càndida Martínez, que va rebutjar la iniciativa del PP, va exigir als populars que «no creïn un problemes on no n’hi ha cap, ni usin les llengües i l’ensenyament per crear divisió i discòrdia». Alhora, ha defensat que la Constitució Espanyola, els Estatuts d’Autonomia, les lleis d’educació i les sentències del Tribunal Constitucional «emparen el plurilingüisme i el desenvolupament que en matèria educativa s’ha fet en relació amb l’ensenyament de les llengües oficials».
Martínez va puntualitzar que l’Estat ha establert les «garanties bàsiques d’igualtat i de deure de coneixement del castellà» en fixar en la LOE l’obligació d’impartir la llengua castellana en totes les etapes educatives i també en assenyalar una nova garantia pel que fa a l’horari de l’assignatura del castellà. «Quin sentit té aquesta proposició del PP i per què aquest partit vol trencar ara un model que ha funcionat bé els últims anys?», va qüestionar.
La diputada de CiU Mercè Pigem va dir que la proposta del PP «no es fonamenta en la realitat» i ha esgrimit que els alumnes de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials tenen el mateix nivell que els alumnes de la resta de comunitats.
Segons la seva opinió, el partit liderat per Mariano Rajoy està fent una «utilització política del tema lingüístic per intentar esgarrapar uns vots, tot i que sigui a costa de falsejar la realitat i alternar la pau lingüística a Catalunya». «S’està creant un problema on no n’hi ha», va subratllar.
Per part del PNB, Aitor Esteban va acusar el PP de voler «deixar enrere la cohesió que s’havia aconseguit i retrotreure’ns a temps dels que moltíssimes persones del País Basc no ens volem recordar». Alhora, ha dit que les paraules d’Alonso demostren que el PP ha pactat amb el PSOE tirar endavant aquesta proposta a la comunitat basca.
La representant d’UPID, Rosa Díez, va destacar que «es tracta de defensar els drets dels espanyols, visquin on visquin, i no de contraposar sentiments» i va demanar a Tardà que argumenti les seves teoria en comptes de dedicar-se únicament a desqualificar l’adversari polític.
