S'acaba de publicar l'Informe Pisa 2012, Espanya, un cop més suspèn en Matemàtiques, Lectura i Ciències. L'estudi s'ha realitzat sobre una mostra de tres-cents mil alumnes dels quals vint-i-cinc mil eren espanyols. Pel que fa a Espanya, els resultats mostren l'enorme desequilibri amb relació a la resta d'alumnes europeus. El pitjor, però, és el profund desequilibri que hi ha entre els mateixos estudiants espanyols depenent de la seva comunitat autònoma d'origen, que se suma als desequilibris ocasionats per raons socioeconòmiques.
És clar que les receptes merament tècniques no són suficients. L'educació requereix un projecte global, amb propòsits i metes clares. Aconseguir-ho depèn que professors, pares, societat civil i polítics vagin als problemes de fons: combatre l'analfabetisme, lluitar contra la falta de civisme, compensar el desavantatge, millorar el prestigi dels docents i invertir en investigació són algunes de les tasques pendents. Per aconseguir-ho cal oblidar les discussions partidistes. Malauradament això no passarà de moment a l’Estat, desgraciadament el principal partit de l'oposició ja ha promesa derogar la llei que s'acaba d'aprovar l'endemà que guanyi unes eleccions i el partit de Govern a Catalunya ha promès portar-la al Constitucional. Tanmateix, aquesta reforma, amb els seus límits, trenca la inèrcia del immobilisme, crec, malgrat en alguns aspectes no m’agradi, que s’hauria de respectar.
