Jo no sé si és prou important , per merèixer ser tingut en compta , el fet de que de la mateixa manera que els japonesos son la preocupació a nivell mundial , de la supervivència del la tonyina en els mars d’arreu , que jo soc incapaç de mantenir cap diàleg sobre la matèria , però si que capto els gemecs dels pescadors i dels ecologistes , i dels industrials conservers de totes les espècies piscicolas ; tot i que una cosa no te res a veure amb l’altre , a mi em preocupa el fet de que com ja vaig comentar fa tres anys, en referència a la fusta cremada , crec que es de gran importància , seguir el procés i recorregut que fa la fusta que es treu dels boscos del nostre país un cop aquests han sigut cremats , i quin es el seu destí final . Em preocupa la possibilitat de que la piromania , no sigui una malaltia , sinó un negoci per poder subministrar matèria prima barata , a les indústries que es dediquen a la producció del nou producte energètic E3 equivalent al “bioetamol”, que una de les indústries es ubicada a Osaka , segons ja comento en un article de fa tres anys , i que espero que la indústria hagi prosperat, però que no sigui a costa dels boscos del nostre país. (. Comentari fet fa tres anys; “El Japó vol que 40000 cotxes utilitzin una nova gasolina que porta un 3%de bioetamol elaborat a partir de residus de fusta ,perquè això sigui una realitat , es construiran cent benzineres a tot el país per distribuir el nou carburant que ha estat batejat com E3 i es produeix en una fabrica a Osaka”.)
Que els boscos són bruts , és prou evident , i que no es fa prou per la seva protecció , també es evident ; que circula mol d’irresponsable i incivic , també es cert i que ni ha mes que un foc no en cremaria ; que l’especulacio derivada de moltes circumstancies es mol estesa, no cal tenir-ne cap dubte , fins i tot es pot donar la possibilitat de que la fusta cremada es converteixi en un negoci rendible i convenient , si es fa ben controlat, i amb coneixements de lo que s’ha de fer.
No es poden cremar els suros ,perquè el desastre repercutirà a l’industria vitivinicola , i això seria ruïnós per a molts sectors relacionats amb el vi i els taps de suro.
S’ha de tenir en compta ,que tallar i transportar les plantes desprès d’haver-se cremat el bosc, es mes fàcil i mes rapit que abans de que el foc netegi el sotabosc, i es aquí allà on rau el risc de que la piromania , no sigui una malaltia , sinó un negoci.
Si les tonyines i la fusta cremada tinguessin el mateix destí geogràfic , crec que seria per prestar-hi una mica d’atenció.
Després de cent anys
El dia 16 d’Agost de l’any 1909, “La Ilustración Artistica”, publica un article signat per La Condesa de Pardo Bazán, del qual en voldria trametre alguns punts , perquè en el segle XXI, crec que hem quedat una mica coixos i endarrerits , si tenim en compta l’opinió de La Condesa de Pardo Bazán; en el primer paràgraf, entre altres coses diu fent referència las glaçons, tema específic de l’article : “” …Este pedazo de cristal poeticamente claro i puro en apariencia, aun cuando en su seno se encierren todos los germenes como que nos amenazan los medicos, que a veces no parece sinó que tienen gusto en amargarnos la vida ……
En el segon paràgraf, també entre altres coses mol interessants , diu : “”…. El agua que bebamos , ante todo hay que filtrarla , y despues de filtrarla , hervirla . Ya hervida ,si se aspira al refinamiento de enfriarla , enfriase dentro de una sorbetera , sin que el hielo pueda penetrar en ella . Y realizadas todas estas operaciones , cojase el agua, asi fresquita , tirese por la ventana , y bebase en verano , una ligera infusion de te casi hirviendo …. ¡ Que rico!….
En el tercer paràgraf , desprès de comentar els consells dels higienistas, diu :””…. ¿ Te duermes cuando te leen una cosa en que te va la vida ?, le dijo severamente el sargento instrctor; .Lo mismo da, mi primero , ya zabemo que el sordao vive de milagro……
En el quart paràgraf , mol mes extens , diu:…”” Gracias al metodo frigorifico, comeremos en Madrid melocotones de Norteamerica , y habra sopresas como la que tuve en la Exposicion , en Paris , cuando detenida ante una piràmide de naranjas magnificas , pregunte al vigilante : ¿ Seran de Malaga?, y obtuve por respuesta en excelente castellano :< Son de San Francisco . De Malaga llevamos unicamente la semilla> ……..
En el cinquè paràgraf, també mol extens, diu: “””…Los higienitas , acaso les dirian que la carne no es indispensable y muchas veces hasta perjudicial ; que con las leguminosas , los cereales y las frutas se obtienen tantas calorias como con las chuletas y el solomillo…….
Del sisè paràgraf , em quedo amb aquest punt i a part: “””…Es posible que con el tiempo , llegue a descubrirse un sistema de vivr sin cocinera , bien porque se reduzca la alimentacion a leche y comprimidos , bien porque se establezcan cocinas en comandita…..
Tanca l’article en un petit resum que jo sintetitzaré:””….Todo esto me lo ha sugerido un terron de hielo , el mas barato de los refinamientos , el mas bonito accesorio de la mesa , en esta època del año ;………. solo diré que el agua helada es un mito en los mejores cafès matritenses : Sirven un agua como caldo . Todavia estamos en el tiempo en que la nieve se guardava en pozos , misteriosos…..
Si fem una reflexió , ens adonarem que en cent anys no s’ha avançat lo que previsiblement es podria haver aconseguit , i que el futur centenari tindria de millorar , perquè el present, ja venia marcat tal com es pot llegir en aquest article publicat per “ La Ilustracion Artistica “, i signat per La Condesa de Pardo Bazán, quan fa referència a la alimentació i a les cuineres i els higienistes.
