Fa poques setmanes que hem encetat la Legislatura a Madrid. El govern de Mariano Rajoy ha adoptat les primeres mesures tot i que, com clarament ha expressat la seva Vicepresidenta, només ha sigut “l’inici de l’inici”, és a dir, aviat n’hi haurà més –i molt possiblement serà després de les eleccions andaluses, no abans-. De fet, si els populars han guanyat de forma contundent aquestes eleccions a l’Estat –excepte a Catalunya i País Basc, dada rellevant-, ha sigut en part, per una demanda ciutadana generalitzada de canvi i necessitat d’encarar la delicada situació econòmica d’una manera diferent a la del govern socialista.
Una amplíssima majoria d’electors han donat la seva confiança als populars per a què lideressin aquest canvi esperat en el govern de l’Estat cansats d’una política erràtica, frívola i poc substancial dels socialistes. Ara bé, el nou govern no podrà passar per alt que a Catalunya han quedat com a tercera força, molt lluny de Convergència i Unió, per tant, políticament seria un error obviar aquesta dada.
La confiança que la ciutadania ha expressat a les urnes a favor dels populars ha sigut fins a cert punt “a cegues” perquè poca cosa ha revelat Mariano Rajoy del seu programa durant la campanya. No obstant, la cruesa de la realitat i la maduresa de la ciutadania ens pot fer afirmar que, de moment, gran part del primer paquet de mesures era fins a cert punt previsible tot i que la pujada d’impostos s’hagués silenciat per estratègia electoralista.
Per altra banda, les primeres passes del govern de Rajoy ens estan demostrant la clara voluntat recentralitzadora dels populars, buscant que l’Estat assumeixi molt més control sobre les autonomies. Així s’ha vist en el debat d’investidura i en els anuncis posteriors als Consells de Ministres. Evidentment aquesta política de caire jacobí trobarà la més ferma oposició del nostre grup parlamentari al Congrés.
Si haguéssim de preveure a priori les principals qüestions que haurem d’encarar aquesta Legislatura, podríem resumir-les a grosso modo en dos: la resolució de la greu situació econòmica amb una tasa d’atur insuportable i la relació Catalunya-Espanya. Com algú ha dit, els ponts es van trencar, especialment amb l’estocada de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i ara s’haurà de veure com es recomposen les relacions. Sens dubte, que aquestes dues qüestions marcaran el nou curs polític i vinculat amb ells tenim un repte molt important de país que no és altre que el pacte fiscal. Aquesta és una prioritat per a Convergència i Unió i els nostres esforços a Madrid es dirigiran en aquest sentit. Economia i model autonòmic seran els dos grans protagonistes del curs polític i, de fet, són dos temes estretament vinculats enmig dels quals hi ha també el pacte fiscal.
En clau gironina arrosseguem també molts assumptes encallats i que hauríem de ser capaços d’aconseguir. Els principals són les infraestructures amb la Nacional II al capdavant. La situació que hem heretat clama al cel i s’hauria de resoldre el més aviat possible. Però també tenim altres temes que haurem de treballar com són les nostres costes amb els processos d’atermanament que mantenen preocupats a molts propietaris de la Costa Brava –especialment d’Empuriabrava i Roses-, el manteniment dels camins de ronda, la reposició de les platges o les previsions en infraestructures culturals com és l’Arxiu de l’Estat a Girona. En aquest sentit, els representants de CiU farem tot el possible per resoldre aquests temes pendents i d’altres que puguin sorgir, esperem trobar la complicitat de la resta de forces polítiques amb representació a les nostres comarques.
*Montse Surroca i Comas
Diputada de CiU
