Des de dimarts el jutge Baltasar Garzón està assegut al banc dels acusats i respon a les preguntes que se li fan a la sala del Tribunal Suprem. Se li jutja pels suposats delictes de prevaricació i actuació contra les garanties constitucionals relacionats amb les escoltes de la trama Gürtel. Alguns han volgut presentar aquests sumaris com processos polítics. Però Garzón està ara davant els jutges no perquè s’hagi atrevit amb causes impossibles, sinó perquè hi ha indicis que el seu comportament ha estat delictiu. Fins a l’últim moment ha intentat evitar d’inevitable formulant recusacions sense fonament contra els magistrats.
Seria molt greu que resultés condemnat per aquest cas perquè suposaria que Garzón, considerat en alguns moments com a referent d’una justícia universal, no va respectar la intimitat que protegeix les converses entre els acusats i els seus advocats. Com va dir en el seu moment l’instructor, seria una actuació que hauria trencat els pilars de l’Estat de Dret. El cas és que Garzón és capaç de fer-ho i per això és jutjat, perquè quedin garantits els drets constitucionals de tots els ciutadans.
