L’olotí Pere Macias és diputat de CiU al Congrés dels Diputats de Madrid des de l'any 2008. Allà hi ha viscut moments de tots colors, com ara la negació d’una crisi invisible per a Zapatero o la intransigència de l’actual executiu envers la voluntat de manifestar-se del poble català. De fet, els esculls populars encara es faran més evidents enguany, influenciats per l’arribada d’un batibull electoral que s’iniciarà el maig amb urnes municipals i autonòmiques (excepte a Andalusia, on recentment els comicis s’han avançat al març), continuarà al novembre amb les eleccions anticipades catalanes, i podria posar el seu punt i final amb unes generals a finals de novembre, tot i que Rajoy es podria aferrar a la Constitució i posposar-les fins al 17 de gener de 2016.
Tot i la majoria autoritària del Partit Popular, qui també va ser conseller de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques afirma que continuarà la seva tasca a la Cambra baixa amb la voluntat de ser útil. Entre d’altres objectius, insistirà en la compareixença de Rajoy pel cas Bárcenas i seguirà denunciant el greuge infraestructural que pateix Catalunya, un aspecte que ja ha analitzat conjuntament amb Òscar Oliver en el llibre “Infraestructures d’Estat. Dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista”.
Es preveu un any complex a Madrid amb aquest 27-S a l’horitzó?
Pere Macias. Es preveu un any complicat perquè és un any electoral, amb les eleccions espanyoles, i aquest és l’element que pesa més. És un any en el qual la majoria absoluta del Partit Popular està treballant sobretot amb plantejaments electoralistes. El 27-S també influeix, sí, però el que plana més és el fet que s’està vivint l’etapa final d’un mandat.
Confia en una folgada majoria sobiranista de cara al setembre?
P.M. Nosaltres esperem que hi hagi una majoria ampla de totes les forces polítiques que fan plantejaments de tipus sobiranista. De fet, per això les ha convocat el president Mas, no per posar un punt i final a la legislatura sinó per poder suplir el que ell hagués volgut fer, que era un referèndum.
Imaginem que hi ha una majoria sobiranista. Com augura la hipotètica negociació amb l’Estat?
P.M. Tant important com una negociació és el plantejament clar i potent, el full de ruta, que es farà per part de Catalunya. A partir d’aquí, ja sabem que el Partit Popular hi està absolutament en contra, que el PSOE en molts plantejaments s’alinea amb el PP i que les poques coses que ha dit Podemos també van en línia amb el nacionalisme espanyol. Sabem que les coses seran difícils o molt difícils, però sobretot dependran de les ganes que hi hagi des de Catalunya i dels seus ciutadans. Crec que aquest és l’element més important.
Vostè ha viscut en primera línia la negació d’una crisi evident per a tothom i el veto al poble català d’expressar-se lliurement. Qui li ha fet passar més malament, Zapatero o Rajoy?
P.M. Des d’un punt de vista formal l’època de Zapatero va ser més agradable, perquè era un govern més dialogant. Però també era profundament incapaç amb l’ordre econòmic, moltes de les seves decisions van ser molt negatives per a Catalunya i per a la resta d’Espanya.
El govern del PP és molt agressiu i té una majoria absoluta que exerceix amb molt d’autoritarisme. És un govern molt difícil i ni tan sols tenen formes amables, amb algunes excepcions, per la qual cosa el dia a dia és realment complicat. Francament, no sabria qui triar, crec que ni una ni l’altra són bones opcions de govern per a Catalunya i en general tampoc ho són per a l’Estat espanyol.
Un dels temes més candents avui dia és la corrupció. Exigireu més que mai la compareixença de Rajoy pel “cas Bárcenas”?
P.M. Ho hem fet moltes vegades, ho hem demanat moltes vegades i hi hem votat sempre a favor, creiem que és indispensable. La sospita sobre Rajoy, sobre si ha cobrat sobres o no, cosa que només ho pot dir la justícia, és una sospita políticament molt rellevant i de la qual el PP ha intentat sempre dissimular i amagar-se’n. En el sumari hi ha cada vegada més elements que posen entre l’espasa i la paret l’actual cúpula del PP i l’anterior.
El president Mas ha estat citat a comparèixer davant la comissió d’investigació pel cas Pujol. Com ho valora?
P.M. Nosaltres ho hem valorat des d’un principi i el propi president ja va dir que no hi tenia cap inconvenient. Donarà totes les explicacions que hagi de donar amb tota la tranquil•litat i normalitat del món.
Un dels més contundents parlant de corrupció ha estat Pablo Iglesias. Quina opinió li mereix la irrupció de Podemos? Existeix el símil amb Syriza?
P.M. Tenen elements en comú: la il•lusió que desperten o la imatge de canvi de la vella política. Tot això és veritat, i evidentment quan els ciutadans estan una mica cansats aquestes formacions resulten atractives per a molts. És després quan arriba la dura realitat: a Grècia la primera decisió de Syriza ha estat la de pactar amb un partit que té fins i tot plantejaments xenòfobs, i no sembla que això hagi d’entusiasmar gaire a moltes persones que han vist en aquest partit l’esperança de renovació. Però aquest és el primer efecte, hem de respectar el que volen els grec i el que han votat.
Ara bé, allò de dir que Syriza o Podemos són com una mena de miracle dels pans i peixos… Cal tenir en compte que la política és difícil i complicada. Poder aparèixer com l’immaculat no existeix, i a Syriza això li ha durat justament un dia. El populisme és dolent sempre, perquè en tots els seus elements hi ha un punt d’engany cap als ciutadans.
Com valora la rebuda del llibre “Infraestructures d’Estat. Dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista” que ha escrit juntament amb Òscar Oliver?
P.M. Estem molt contents, ens diuen que ja anem per la segona edició i això és molt satisfactori. Penso que és una eina molt útil en aquests moments pel debat sobre quin és l’Estat que convé a Catalunya; nosaltres el que volíem era fer-hi una aportació. De moment està tenint una molt bona rebuda, hi ha moltes presentacions i ens diuen que s’està venent molt bé. N’estem molt contents.
Una obra, la seva, que va més enllà de la crítica a la gestió infraestructural de l’Estat.
P.M. Dir que Espanya incompleix és obvi, cada dia hi ha dades i elements que ho demostren. Penso que és més bonic poder plantejar el futur en termes d’esperança, però no d’una esperança il•lusa i innocent que ens faci dir que el nou Estat català ho arreglarà tot, això no té sentit. El nou Estat català, a mi em sembla, té més possibilitats que arregli més problemes dels que està arreglant l’Estat espanyol, i això és el que nosaltres intentem demostrar en el camp de les infraestructures.
