Un lema de fa anys deia “el comerç dóna vida a la ciutat”. És una frase inqüestionable, i la història de les ciutats així ho testimonia: ja Empúries ve de la paraula grega que designava un “mercat”. Si el comerç és un termòmetre de vitalitat, Sant Feliu tot i esforços realitzats té molts deures pendents fins a arribar a tenir la força comercial que es mereix una població de 22.000 habitants i desenes de milers més de visitants.
Del 2007 ençà s’han consolidat projectes existents i se n’han generat de nous i importants per a aquest futur que desitgem. Un ajuntament té instruments per promoure el comerç, i durant el govern de Pere Albó s’han utilitzar a ple rendiment. Fent un repàs es pot veure com s’ha acabat l’urbanització del centre històric – C/ Voltes, C/ Notaria, C/ Call, C/ Especiers, C/ Joan Goula – fins a arribar a Juli Garreta, amb un disseny de qualitat que ofereix un espai urbà esplèndid per viure-hi i invertir-hi. A això cal afegir-hi la renovació del c/ de l’Hospital, C/ Rutlla i l’inici del c/ del Mall.
Així mateix, la posada en marxa de nous espais d’aparcament i l’optimització i dignificació d’altres -com a l’antic tenis o darrera de l’estació d’autobusos i del Quiosc al passeig- ha servit per pal.liar un dèficit clau en espera de solucions definitives en les quals s’estava treballant intensament i que han quedat aturades després de la moció de censura.
Pel que fa als esdeveniments de caràcter comercial aquests es van incrementar i es van potenciar extraordinàriament d’altres de caràcter cultural per tal d’atraure visitants i generar una imatge positiva i dinàmica de Sant Feliu. També els serveis municipals dedicats al comerç, la promoció econòmica i la col.laboració amb el sector van rebre un impuls que encara dura.
Deixem pel final la rehabilitació del mercat. Quan es va arribar al govern el juny de 2007, després d’anys de parlar-ne, no hi havia el pressupost per les obres resolt, hi havia un projecte que no passava cap tràmit per incomplet i desencertat, no hi havia planificació de l’obra ni calendari. Quatre anys més tard només cal donar un tomb per l’edifici per veure com després de moltes dificultats i sacrificis ja es té el peu al coll a un mercat modèlic.
Això és el que s’ha fet, és la fulla de serveis que ens dóna credibilitat per afrontar el que queda per fer, que és molt. Girant l’ordre anterior, cal aconseguir un mercat a ple rendiment i que actuï de motor de tot l’entorn comercial. Hem de simplificar la burocràcia per incentivar la creació de nous negocis i estimular la millora dels existents. I, last but not least, hem de resoldre d’una vegada per totes el difícil problema de l’aparcament i la rehabilitació de la millor postal que té la ciutat: el passeig. En definitiva, hem de posar-hi tot el que cal per tal de poder sortir de la crisi més ben preparats de com hi vam entrar, també en el comerç. Aquest també és el nostre compromís.
