Es disposa dels coneixements tècnics necessaris per a lluitar contra la fam. Gràcies a la investigació i la inversió econòmica dels països rics, existeix la tecnologia suficient per a acabar amb la fam en el món, però el que no existeix és la voluntat política. És la conclusió a la qual s’arriba després de llegir un comunicat de premsa del COI Agrònoms de Centre i Canàries.
El fet és que la sisena part de la humanitat, és a dir, més de mil milions de persones, passen fam.. La gran majoria d’ells, el 70%, segons dades de la FAO, són petits agricultors. L’actual crisi econòmica ha empitjorat considerablement la situació en els països pobres i per això, ja és hora que d’una vegada per sempre deixem de mirar per a altre costat.
Des del punt de vista tècnic, no necessitem conrear més superfície, sinó fer més productiva la terra que ja es conrea, això ja ho he manifestat en altres ocasions. En els països rics hem creat tècniques que ens permeten conrear en zones o en sòls on mai abans havia estat possible, hem desenvolupat llavors i cultius més resistents a malalties, hem inventat noves eines que fan el treball més senzill, productiu i rendible. El resultat és una agricultura i una indústria alimentària de qualitat i capaç de produir en quantitats necessàries per a alimentar a milions de persones. Per tant, tenim les eines necessàries; només falta la voluntat de dur-les als països pobres.
La clau no només està en l’ajuda econòmica, que també és important, sinó, i sobretot, a facilitar a les poblacions l’accés a la formació agronòmica necessària (tècniques de reg o de rotació de cultius, ús eficaç de fertilitzants o conservació del medi ambient, conceptes bàsics de nutrició animal, entre moltes altres); a la maquinària, a les noves llavors, a les modernes eines agrícoles, etc. Tot això, amb el ressò dels governs i la comunitat internacional. D’aquesta forma, milloraria la productivitat agrícola de les explotacions i els mitjans de vida, així com la seguretat alimentària de les comunitats rurals pobres.
Podem afegir que s’ha de deixar als agricultors dels països en desenvolupament que conreïn el que saben conrear i per a cobrir les necessitats del seu país, que se’ls compri els aliments que els sobren, no els que ells necessiten però que els comprem a preus molt més baixos que els nostres i amb els pocs diners que els donem ens han de pagar la tecnologia, moltes vegades innecessària, que els venem. No els sembla que comença a ser hora de deixar de fer l’hipòcrita amb els països pobres?
