Les principals organitzacions agràries han deixat de costat els seus interessos particulars per a conjuminar-se i convocar un atur agrari –el dia 20 de novembre- i una gran manifestació a l’endemà (21 de novembre). Amb això volen cridar l’atenció no només dels poders públics (Govern i Executius autonòmics), sinó també de la resta de la població.
Per què el camp surt al carrer? Motius per a la mobilització hi ha més que de sobres davant la brutal crisi en la que es troba sumit un sector agrari que perd explotacions cada dia davant la falta de rendibilitat de les mateixes. En tot cas les OPAS volen posar èmfasis en la que, tal vegada, és la gran creu que arrosseguen els agricultors: els baixos preus que perceben pels seus productes, preus en origen.
I és que a les ja de per si mateix tibants negociacions que habitualment marquen la relació que mantenen entre una distribució excessivament concentrada i una producció massa fragmentada, ara s’uneix la guerra de preus de les grans superfícies que ofeguen més a la baula més feble de la cadena: agricultors i ramaders.
Penso que és, per tant, una manifestació justificada i necessària. El camp ha de fer escoltar la seva veu davant una societat que desconeix bona part dels seus problemes i davant unes administracions que no passen, en el millor dels casos, de bones paraules que no es concreten en mesures efectives.
