Com a ciutadà occidental em va impressionar la notícia segons la qual una senyora escocesa era perseguida pels seus veïns i alguns mitjans de comunicació per haver tingut la gosadia de ficar el gat d’uns veïns en un contenidor de deixalles. Contra tota norma de privacitat, la seva acció va ser gravada per una altra persona que, faltant a la llei i al respecte, la va divulgar.
El gat no va morir, va romandre dues hores privat de llibertat. Els mitjans de comunicació social i alguns veïns ho consideren un acte criminal pel qual reclamen la intervenció de la justícia. La senyora en qüestió haurà de pagar una llarga penitència o marxar del barri, li caurà el «sanbenet» de la maltractadora de gats.
M’ha impressionat, Sr Director, la notícia, no per que no em preocupin els gats, sinó perquè la nostra societat es mobilitza per un gat i no per milions d’éssers humans. Mai s’ha fet res semblant a persones que han dipositat en contenidors fetus humans productes d’avortaments provocats. Em preocupa una societat que demana justícia pel maltractament d’un gat i no per milions d’avortaments, per milions de nens que moren de fam i per altres milers que són utilitzats en la guerra (nens de la guerra); tampoc pels ancians abandonats a casa, en clíniques o en residències, i que se’ls apliqui l’eutanàsia els sembla una cosa recomanable.¿S’imaginen si a la senyora escocesa en comptes de privar de llibertat se li hagués ocorregut aplicar l’eutanàsia al gat?
