Una societat secularitzada és una societat que per definició exclou de les eleccions públiques hipòtesi d'una certa transcendència religiosa o metafísica. I la conseqüència és que aquesta societat té sempre la temptació d'erigir en absolut coses que per naturalesa són relatives: les ideologies, la moda, les opinions individuals, les convencions socials, sense parlar del sinistre políticament correcte que nascut als Estats Units intenta imposar una nova forma de puritanisme…
Com permetre a la persona una protecció contra aquestes innombrables pressions que vénen a limitar més o menys la seva llibertat, llibertat de pensar, d'esprémer? Només conec una resposta, tornar a dir que dins d'aquesta persona existeix en la seva part més íntima, al cor, una cosa que precisament és més gran que la societat, un jo íntim on el creador parla la seva criatura, feta a la seva imatge , li diu el que vol, el que desitja, el que espera d'ella: consciència, no només del saber humà però també del saber de Déu.
