Davant l’acceptació de Zapatero a la invitació d’Obama a acudir al tradicional “Desdejuni d’oració” ve al capdavant la celebra frase “París, bé val una missa”. Però recordem que en 1562, Enric, fill d’Antoni de Borbó i de Joana d’Albert, va heretar el regne de Navarra, amb el nom d’Enric III de Navarra. Batejat catòlic, la seva mare (francesa) ho va convertir al calvinisme i es va casar al seu pesar amb la germana del rei de França, Carlos IX pel que va passar a ser cosí de l’hereu, també anomenat Enric III, a qui succeiria en el tron franc.
En aquells moments, França es debatia en guerra entre catòlics i protestants (els hugonotes) i la seva designació com hereu del Tron francès va suscitar la “guerra dels Enrics”. Quan va pujar al poder en 1589, la pressió de la Lliga Catòlica, va impedir al sobirà navarrès que el començament del seu regnat anés en tota l’extensió nacional, i a no fer-se amb París, la capital, quedant en desavantatge per la seva condició protestant, cosa que li va obligar a convertir-se un 25 de juliol de 1593 amb les cèlebres paraules: “París, bé val una missa”, que no és més que la seva reflexió de com un calvinista havia de disfressar-se de catòlic amb la condició de arribar al poder. I, en efecte, el rei navarrès va ser proclamat rei de França amb el nom d’Enric IV
Des de llavors, la seva frase ha passat a la Història amb un significat molt concret: si per a arribar a el que es vol cal afrontar un treball penós o fer un sacrifici, el resultat val la pena. Aquest cas es compleix al peu de la lletra, amb la condició de sortir en la foto, Zapatero ha acceptat acudir a una “oració comunitària” malgrat de no creure en no-res que no sigui la seva ideologia nihilista. Ha de pensar “Obama bé val una oració”.
