*Francesc Canet
La bona salut de l’educació és un dels indicadors del grau de desenvolupament i de cohesió d’una societat. La prestació d’aquest servei, es en gran manera, responsabilitat de l’administració estatal i autonòmica. Però també de la municipal, sobretot en els nivells d’educació infantil i primària (molt menys, en el tram de secundària).
Els ajuntaments han de vetllar pel manteniment dels centres i s’han d’implicar en l’escolarització i la planificació; han de cedir en condicions (materials i legals) els terrenys on la Generalitat construirà les escoles i instituts; poden tenir pes en decisions transcendents (zones d’influència de cada centre, nombre de grups que acull cada escola..) a través dels Consells escolars municipals i les oficines d’escolarització, etc.
En aquests aspectes, crec que la nostra ciutat no ha fet bé els deures. La radiografia actual, si prenem com a referent l’educació primària, no ens pot fer sentir optimistes. A pocs dies de l’inici del període de preinscripció, tres centres de primària han vist com els adjudicaven un grup més dels previstos (això els redueix els espais destinats a biblioteca, audiovisuals …) per una oferta de places insuficient; i per la mateixa raó, molts grups de molts centres han d’encabir un 10% més d’alumnes dels habituals. Una mesura legal però no recomanable, com és fàcil de suposar. La generalització d’aquestes actuacions reflecteix incapacitat del sistema per oferir places suficients o improvisació en la planificació.
A més, a Figueres s’acostuma a rebre una allau d’alumnes nouvinguts al llarg del curs escolar (157, l’últim any) que han de ser assumits per les escoles i incrementen els problemes d’escolarització.
Al meu parer, estem pagant diversos errors. Un d’ells, el retard en la construcció de nous centres, que es deu, segons tots els indicis, a falta de celeritat de l’ajuntament a l’hora de cedir terrenys a la Generalitat; i un altre, també greu, haver tolerat des del Consistori decisions clarament equivocades si hom havia treballat la planificació: que un centre de primària (el Maria Àngels Anglada), ubicat en una zona de densitat demogràfica notable i en creixement constant, s’edifiqués en uns terrenys que només permetien crear una escola d’una línia (un grup per curs), és un error de funestes conseqüències.
Un dels reptes cabdals del govern que surti de les urnes el dia 27 de maig ha de ser l’educació. Des de la infantil fins a la postobligatòria, amb especial èmfasi en els cicles formatius. Els responsables del proper mandat s’han de posar les piles: cal amb urgència dotar l’àrea d’educació dels recursos humans i l’assessoria tècnica necessaris i revitalitzar el Consell escolar municipal, per convertir-lo en un òrgan que lideri (des de la participació) la planificació i pressioni, quan faci falta, l’administració que no compleixi (sigui la Generalitat o el propi Ajuntament). La situació a Figueres reclama un gran pacte municipal per l’educació, que faci treballar plegats l’ajuntament i els diferents sectors que integren la comunitat educativa.
