En moltes sofisticades botigues (boutiques del pa, en diuen ara) en les quals s’hi despatxa pa, però on aquest no hi ha estat elaborat si no que hi ha estat dut d’un forn que ves a saber on és, es vanaglorien de posar un cartell molt llampant en el qual s’hi pot llegir: ─«tenim pa de llenya»─ Pa de què? Des de quan de la llenya se’n fa pa?
Sempre havia entès que amb uns grans costals de llenya de pi, s’escalfaven els forns per poder-hi coure el pa i qualsevol derivat de la farina, o coure-hi qualsevol cosa, que necessités un bon forn per coures. Però a fe de Déu que no havia sentit mai a dir que de la llenya se’n fes pa!
Per què aquesta mania de voler estalviar paraules? Per què aquesta desídia de no voler escriure les coses bé i no dir les coses pel seu nom sencer?Per què aquestes ganes de fer ballar el paraigua a la gent?
Tant costa dir; «en aquest establiment venem pa, cuit en un forn de llenya»? Però compte! Si us plau, no enganyin als futurs compradors. Perquè si el cartell diu que el pa que es ven a tal o qual lloc ha estat cuit en un forn de llenya, la afirmació ha de ser veritat. No diguin que és un forn de llenya quan el pa que allà es ven ha estat cuit en un forn elèctric que no és pas el mateix, ni el pa té el mateix gust, com aquests que ara hi ha com aquell qui diu per totes les gasolineres. És sanitàriament correcte vendre pa en una gasolinera, o en llocs que no són veritablement establiments adequats per tal venda? És sanitàriament correcte que encara es vengui el pa tocant-lo amb les mateixes mans que s’estan tocant els diners i ves a saber què més, sense cap protecció?
Senyors forners o flequers, com millor els escaigui el nom de l’ofici, facin-me la mercè d’escriure les labors derivades de la farina, com el pa i la coca per exemple, tal qual s’han d’escriure i sense equívocs. Que tothom entengui què i com s’hi ha cuit, el que es ven en el seu establiment. I atinguin-se també a totes les mesures de sanitat i higiene, ja que el pa no es pot rentar com si fos una peça de fruita!
