Nou Protocol de prevenció del càncer de coll uterí.

El Protocol consistirà en la realització d’una citologia de Papanicolau a totes les dones sexualment actives a partir de com a màxim dels 25 anys (o al cap de 3 anys d’haver iniciat les relacions sexuals), una segona citologia al cap d’un any, i si el resultat és negatiu, una citologia cada tres anys fins als 65 anys. Fins aquests moments, les recomanacions del Departament de Salut eren que les dones sanes de 20 a 65 anys es fessin una citologia cada tres anys entre els 25 i el 35 anys i cada 5 anys entre els 35 i els 65 anys. Amb el nou Protocol s’incrementarà la cobertura del cribratge i s’inclou la prova de determinació del virus del papil·loma humà (VPH).
El Departament de Salut ha aprovat aquest any 2006 el nou Protocol de les activitats per al cribratge del càncer de coll uterí a l’atenció primària, d’acord amb l’evidència científica i consensuat amb la comunitat científica.
Protocol de les activitats per al cribratge del càncer de coll uterí
Des del 15 de novembre s’ha començat a implantar a les comarques gironines aquest nou Protocol de prevenció de càncer de coll uterí. La implantació es fa de forma progressiva, així, aquest novembre ja ha començat a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany i es preveu que en el primer trimestre de 2007 s’hagi implantat a la resta de comarques.
El nou Protocol preveu que es faci una citologia de Papanicolau a totes les dones sexualment actives a partir de com a màxim dels 25 anys (o al cap de 3 anys d’haver iniciat les relacions sexuals), una segona citologia al cap d’un any, i si el resultat és negatiu, una citologia cada tres anys fins als 65 anys. El Protocol també preveu que les dones que hagin dut a terme un cribratge inadequat (dones de 40-65 anys, que no tinguin citologies prèvies en els darrers 5 anys) se’ls ofereixi un doble cribratge amb citologia de Papanicolau i una prova de determinació del virus del papil·loma humà (VPH) i, tot seguit, si el resultat és negatiu, passaran a fer-se les citologies cada tres anys. En el cas de les dones de 65 anys o més que mai s’hagin fet citologies prèvies o que s’hagin fet l’última citologia fa més de 5 anys, també se’ls oferirà aquest doble cribratge i, si és negatiu, sortiran del programa.
Pel que fa a les dones amb lesions citològiques, el Protocol incorpora la determinació del virus del papil·loma humà en els casos de lesions d’atípia escamosa amb significat incert. Aquestes determinacions identifiquen amb més seguretat que amb la repetició de la citologia o colposcòpia les dones que poden tenir una lesió d’alt grau preneoplàsic.
Les dones en el Protocol, les inclouran els professionals de l’equip d’atenció primària. Es farà especial èmfasi en la identificació de les dones que no tinguin citologies anteriors o en el termini dels darrers 5 anys, tot i que s’adreça a tota la població atesa. La presa de mostres, la faran professionals de l’ASSIR (ginecòlegs, llevadores i infermeres formades específicament per a la presa de mostres) i l’analítica de la determinació del VPH la farà el Laboratori d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, que ha reforçat la seva plantilla amb més hores de tècnic de laboratori i personal administratiu. La previsió és que el primer any 14.000 dones es facin la citologia, sobretot, aquelles dones de 40 a 65 anys que tenen un cribratge inadequat (es calcula que és un 10% d’aquestes dones).
Prevalença del càncer de coll uterí
A Catalunya, la incidència de càncer de coll uterí és de les més baixes d’Europa. Segons dades del registre poblacional de càncer de Girona en els darrers anys, s’estima que se’n diagnostiquen aproximadament 25 casos anuals, que constitueixen el 2% de tots els tumors en les dones, amb una taxa d’incidència ajustada de 7 casos per 100.000 dones-any en el període 2000-2002. Un estudi fet sobre el historial de citologies de cribratge en dones diagnosticades de càncer de coll uterí posava de manifest la falta de citologies de cribratge .
El virus del papil·loma humà
La causa d’aquest càncer és el virus del papil·loma humà (VPH), que origina uns canvis genètics múltiples que provoquen la divisió cel·lular descontrolada. La infecció VPH és freqüent, fet que no implica que totes les dones infectades desenvolupin un càncer de coll uterí, ja que el sistema immunitari és capaç de controlar la infecció en la gran majoria de casos. Tot i això, si el virus roman molt de temps en les cèl·lules, augmenta la possibilitat de desenvolupar aquest tipus de càncer.