La regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Vilafant i consellera al Consell Comarcal del Baix Empordà, Montse Ricart, es presenta com a número 2 de la llista d’Unió Democràtica de Catalunya a Girona. Explica que aquests dies previs als comicis del 27-S ha notat, al carrer, el caliu de la gent envers la seva formació, un partit renovat que aposta pel diàleg en lloc del trencament.
Enmig d’una campanya convulsa com aquesta Unió ha apel·lat en tot moment al seny. Per què en feu aquesta defensa fèrria?
Montse Ricart. Si entre tots plegats no hi posem una mica de seny, diguem-ne seny o sentit comú o el fet de voler fer les coses ben fetes i pas a pas, correm diversos riscos: que ningú ens prengui seriosament; que generem una frustració a tota la gent que amb la seva bona voluntat creu que una Declaració Unilateral d’Independència és possible; i que les coses empitjorin bastant i puguin generar un període transitori que no seria positiu. La classe política està força mal vista com per dirigir-nos ara en un camí que crec que no és el correcte. Catalunya ha de ser el que vulguin els catalans, però ho ha de ser des de la legalitat i no des de l’avui per demà. Les coses s’han de fer ben fetes i de manera consolidada, que ningú ens ho pugui rebatre.
Defensaríeu un procés independentista a llarg termini?
M.R. Més que un procés independentista defensem el que Catalunya vulgui ser. Si els catalans decideixen que el que volen és la independència, evidentment que s’ha d’intentar, però sempre a través d’un referèndum legal i amb els passos ben fets.
Un referèndum que dependria del Govern espanyol.
M.R. El governs canvien, per això hi ha unes eleccions i unes votacions. Si com es preveu el desembre hi ha majories diferents els interlocutors, segurament, canviaran, els governs no són eterns. Hem de tenir clar que les coses demanades avui per demà possiblement no són el que toca, cal veure si aquest sentiment independentista que sembla que hi ha -ho comprovarem el 27-S- és manté i es vol. Si és així no ens ha de fer cap por, una vegada hàgim aconseguit el referèndum, votar el que creiem i fer-ho amb consciència, convençuts. Avui et trobes molta gent que et diu que amb la independència anirem més bé, però com ho farem per anar més bé? Cal tenir arguments i motius, cal saber els pros i contres i, de moment, aquest debat no s’ha portat a terme.
Tornem als comicis. Quin ha de ser l’espai d’Unió per a aquest 27-S?
M.R. L’espai d’Unió ha de ser el del catalanisme centrat, el que no abandona en cap moment una taula de negociació ni un diàleg. No som ni rupturistes ni immobilistes, hi ha un espai de centre que arriba, i hi hem arribat sempre, a acords, solucions i avantatges a través del diàleg i no del trencament.
Les enquestes, de moment, són poc optimistes.
M.R. Últimament les enquestes ens estan donant representació. El 27-S veurem quin és el resultat, acostumo a no donar molta credibilitat als sondejos, sovint s’equivoquen.
Si algú posa la vostra papereta a l’urna, quin eixos de programa votarà?
M.R. El nostre programa és molt extens i toca molts temes, però si el dividim hi ha tres potes bàsiques: una és indubtablement la qüestió nacional; una altra és el tema dels valors, que ho resumim amb la paraula “família”, i fa referència a l’esforç, la superació, la coherència; i l’altra pota fa èmfasi a l’apartat econòmic: el suport en el comerç, en els autònoms, en les pimes o en la indústria.
Preparar un programa després d’una renovació recent no ha de ser fàcil.
M.R. No ha estat fàcil i no ho està essent, i més tenint en compte que tot aquest trencament s’ha produït a dos mesos vista de les eleccions. Però amb aquest tema sóc molt optimista: de tot n’hem d’aprendre i si hi ha hagut una renovació, benvinguda sigui; ens queixem moltes vegades que els partits i els càrrecs polítics sempre són els mateixos, i que Unió ara hagi canviat ho trobo positiu.
Com viviu aquesta confrontació entre els partits sobiranistes i els qui s’hi oposen fermament?
M.R. No sé si dir que em molesta o que em cansa. Visc la campanya de manera molt intensa, i el fet de sentir cada dia barrabassades d’un cantó i de l’altre m’acaba cansant. Penso que el temps al final ho posarà tot al seu lloc: els electors votarem el dia 27-S, el 28-S anirem a treballar com hem fet sempre i el govern que legítimament surti elegit de les urnes ens governarà i intentarà fer allò que els ciutadans li hagin manat.
