La situació que està travessant el sector ramader espanyol, la crisi és més forta en alguns subsectors catalans, és molt delicada, ja que l’augment de cost dels inputs agraris –sobretot gasoli i pinsos- juntament amb el descens de preus en origen li han posat en un escenari difícil que s’ha dut per davant no poques explotacions, unes altres que estan si es van o no i, en general, molts milions d’euros en pèrdues. La crisi no s’ha sofert amb igual intensitat en uns subsectors que en uns altres, ja que no són comparables el oví-cabrum, el boví de carn o el porcí amb el boví de llet, que ha pogut respirar gràcies a que la forta demanda mundial i la menor oferta han elevat els preus en origen, encara que és cert que aquesta conjuntura ve a pal·liar una tendència de preus a la baixa que durant deu anys ha danyat molt als ramaders de llet.
Per tant, l’anunci de la indústria que baixarà (altra vegada per que serà primavera?) en 6 cèntims el pagament per litre de llet ha posat en peus de guerra als productors, que tot just començaven a recuperar-se d’anys de penúria, el que s’està traduint en manifestacions en moltes regions i actuacions que no tenen aspecte d’acabar en breu ja que barallaran per aconseguir unes cotitzacions més acords a la realitat del mercat que a les imposicions de la indústria. Algunes organitzacions, no sense raó, han amenaçat amb anar al Tribunal de la Competència.
També ens duu a preguntar: Baixarà els preus en el mateix percentatge les lineals de les grans superfícies? Cal donar suport, a tots els ramaders, amb força perquè la seva és una reivindicació més que justa, per això és una llàstima veure que la indignació encega el raonament i duu a actuacions tan condemnables com la de buidar un camió francès amb 25.000 litres de llet. Això, ho faci qui ho faci, i àdhuc amb els atenuants esmentats, és condemnable.
