Els agricultors i ramaders europeus van prendre els carrers de Luxemburg per a denunciar la precària situació en la que es troba el sector i la falta de solucions d’una Unió Europea (UE) que en els últims anys s’ha dedicat a retallar fons i oferir millors condicions d’entrada a les importacions de no pocs aliments.
Les organitzacions convocants han posat l’èmfasi en les greus circumstàncies en les que estan immersos subsectors com el lacti, el càrnic, l’hortofrutícola, l’oleícola i l’oví en particular, encara que la crisi està fent mossa en tot l’agro comunitari, que assisteix impotent a una forta caiguda dels preus en origen i un alça desmesurada dels costos.
La pròpia ministra espanyola del ram, Elena Espinosa, ha reconegut la incapacitat dels governs i la pròpia Unió Europea per a donar resposta a la greu crisi agrària i la necessitat de noves i importants mesures per a evitar l’abandó d’una activitat que no està sent precisament rendible, apuntant especialment a noves intervencions o al repartiment gratuït d’alguns aliments en els col·legis.
Però aquest tipus d’actuacions són a curt termini i sense solucionar el problema, per tan solament suposarien un petit pegat per a donar un mínim respir al sector, no busseja en les causes reals de la crisi agrària ni, per tant, ofereix respostes a mitjà i llarg termini. El camp no vol ajudes puntuals per a salvar una conjuntura sinó solucions als seus greus problemes estructurals.No sé si és que no saben, no poden o no volen buscar solucions, però si aquestes no arriben, a mig termini, el sector pot desaparèixer com a tal.
