S’està acabant la campanya electoral i notem la falta de propostes clares sobre la necessitat d’una legislació que afavoreixi la família. Penso seria un bon moment per a exigir als governants l’establiment de lleis justes, fundades en la llei natural. Lleis que desgraciadament han faltat durant la legislatura i que, segons com, no es donen condicions perquè canviïn. Cap recordar que Espanya és un dels països amb més baixa natalitat d’Europa, una dada molt negativa amb greus conseqüències en totes les esferes.
De la mateixa manera, podem dir que les lleis que desdibuixen el contorn i la definició de la família acaben creant desconcert, inseguretat i inestabilitat en la pròpia societat. Per això, les lleis que afavoreixen la desintegració unilateral i sense causa (divorci espress) de la família la priven de tota eficàcia i estabilitat.
Així les coses, penso que ningú pot estranyar-se de la importància essencial que l’Església catòlica concedeix a tot el que afecti a la família, perquè no es tracta de moralismes, sinó de defensar la veritable llibertat: la qual respecta sempre la dignitat humana. És un fet que s’ha de destacar el que el cristianisme enforteix el matrimoni natural basat en l’amor veritable i en la dignitat dels contraients. Així, la fidelitat, lluny de viure’ls com una càrrega, es veu per les persones que s’estimen com un signe de donació total.
Estem en el moment en el que més poder de decisió tenim els ciutadans, encara que sigui poc, però un vot sempre és un vot i més si és responsable.
