Aquells que, des d’una interpretació marxista de la realitat, encara consideren que la caritat no només és prescindible sinó que, fet i fet, acaba sent un llast social, perquè suposadament del que estaríem en veritat necessitats és de justícia, convé recordar que sumits com estem en una situació de crisi dramàtica, ens pot semblar que en tot cas la caritat es fa necessària en aquesta conjuntura. Però no oblidem que l’amor sempre serà necessari, no hi ha ordre estatal, per just que sigui, que faci superflu el servei de l’amor. Sempre hi haurà sofriment que necessiti consol i ajuda. Bé ho sap l'Església catòlica, que ja hi era abans de la crisi, que encara segueix ara sostenint a tantes persones que ho estan passant malament, i que aquí seguirà estant, al costat dels que més ho necessiten, quan la situació actual millori. Crec molt important recordar això, precisament ara que estem a vivint de nou el Nadal.



