22/04/2007 El Periodico
Rafa Nadal ha estat de nou superior, més ambiciós i amb més capacitat de reacció, i ha superat el suís Roger Federer en la final del Masters Series de Montecarlo, per 6-4 i 6-4. El tennista manacorí conquista per tercera vegada el títol al Principat i iguala el romanès Ilie Nastase (1971-1973).
Nadal ha fet embogir Federer amb la seva seguretat en el seu element natural, la terra batuda. El suís ha tingut opcions en el primer set, en què ha disposat de tres punts de trencament amb 4-3 que van ser vitals.
Però, una vegada salvats, el duel ha canviat i el jugador suís s’ha anat enfonsant de mica en mica. Això sí, ha aconseguit salvar dues boles de partit abans d’acabar cedint, una altra vegada, en una hora i 35 minuts davant la superioritat evident de l’esquerrà de Manacor.
Invicte en terra des de l’abril del 2005
Al final, després d’un any, mateixes cares, i mateix campió: Nadal, que es manté invicte en terra batuda des del 8 d’abril del 2005 (quarts de final de València) davant el rus Ígor Andreev, gairebé té assegurada ja la seva participació a la Copa Masters de Xangai.
La 67ª victòria consecutiva de Nadal sobre argila s’ha donat en les condicions més favorables perquè Federer tallés aquesta ratxa galàctica. Arribava a l’últim escull, com Nadal, sense cedir un set, guanyant especialistes com els espanyols David Ferrer i Juan Carlos Ferrero, i reconeixent públicament que era el seu millor moment en terra.
El suís havia preparat aquest torneig a consciència, entrenant-se en aquestes pistes des de divendres passat perquè el seu objectiu aquest any és guanyar Roland Garros, l’únic gran que li falta, i el torneig monegasc és el primer esglaó per a això.
A més l’absència de vent i la bona temperatura feien que les boles volessin, més condicions a favor seu, afegides al fet que la final aquest any era al millor de tres sets, i no a cinc com l’any passat quan va perdre amb Rafa en quatre mànigues.
Terror psicològic del jugador suís
Però Nadal és la seva bèstia negra en terra. L’espanyol l’ha guanyat ja cinc vegades en aquesta superfície i dos però en pista dura. Només l’herba se li resisteix, encara que ja en la final de Wimbledon de l’any passat Federer va perdre l’únic set del torneig precisament en la final contra l’espanyol.
I si en aquella ocasió la seva cara va reflectir certa por, avui la seva cara ha expressat el mateix sentiment quan ha comprovat que la màgia dels seus cops no és suficient davant la força de Rafa, els seus millors lliscaments i el seu poder de concentració.
Les raons per les quals Federer no pot amb Nadal, o per què l’espanyol sap jugar-lo tan bé, són múltiples. Rafa l’obliga un cop més, li obre angles perquè s’estiri i no pegui amb comoditat, l’inquieta a la resta i té una força mental superior als seus adversaris. El resultat és desesperant per al de Basilea.
Al Montecarlo Country Club, Nadal l’ha molestat en excés, extenuant-lo en intercanvis esgotadors, obligant-lo a jugar sacada i volea com si fos l’All England Tennis Club, destrossant-lo mentalment, fins a protestar innocentment al jutge de cadira, el brasiler Carlos Bernardes, a cometre quatre dobles faltes i aconseguir un pírric 55% d’encert amb el primer tregui.
I tot això ha passat factura a Federer, que s’ha vist impotent de nou, com tota la seva banqueta, amb el seu entrenador, Toni Roche, al davant i la seva nòvia Mirka Vavrinek al costat.
A Nadal el preocupava la seva primera sacada perquè en el seu partit contra el txec Tomas Berdych només va arribar a un 48%. Però avui ha aconseguit un 79% i no ha cedit una sola sacada.
Nadal destaca la solidesa del seu joc
Però a Federer l’han enfonsat els seus propis errors, la precipitació i l’angoixa per treure’s una espina que cada vegada aprofundeix més en el seu historial.
«Roger havia començat molt fort, com ha fet en tots els seus partits –ha dit Nadal–, però he aguantat la seva empentaperquè jo havia d’aconseguir l’estabilitat en el joc, i esperar que cometés errors seguits. He fet un partit bastant estable».
«Amb 4-4 (Federer) ha jugat molt malament i pràcticament m’ha donat el set. L’he vist després una mica més descentrat, i en el segon, he tingut moltes més oportunitats i ell ha patit. Creia que seria un partit bastant obert, perquè tots dos veníem sense cedir un sol set, però….».
Federer va tornar a recollir la safata de plata de subcampió i admetre la seva derrota: «Et felicito, Rafa, estic content per tu. El que estàs aconseguint en terra és impressionant, jo sols puc intentar-ho un altre cop a Roma, Hamburg i, evidentment, Roland Garros».
