L’escriptor Francisco Umbral ha mort a la Clínica Montepríncipe de Boadilla del Monte (Madrid) a les 2.30 hores a conseqüència d’una «insuficiència respiratòria aguda i aturada cardiorespiratòria de la qual no s’ha pogut recuperar», tal com han informat en un comunicat els serveis mèdics del centre, on estava ingressat.
Umbral ha estat una de les figures literàries més rellevants d’Espanya les últimes dècades, amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el premi Príncep d’Astúries de les lletres el 1996 i el premi Cervantes del 2000.
La salut de l’escriptor madrileny, de 72 anys, va empitjorar a partir del 2003 i l’agost d’aquell any va haver de ser hospitalitzat per una pneumònia derivada d’una operació intestinal. El mes abans se li havia extirpat una part del còlon.
Les seves restes seran incinerades demà
La capella ardent s’instal·larà a dos quarts de tres d’aquest migdia a la Clínica Montepríncipe, on l’insigne escriptor i periodista és vetllat per la seva dona, María España, i altres familiars en la més estricta intimitat, segons han confirmat fonts de la família.
Francisco Umbral serà incinerat demà al cementiri de La Almudena (Madrid).
Llarga trajectòria
Umbral, un dels escriptors més incisius i brillants d’Espanya de la segona meitat del segle XX, va néixer l’11 de maig de 1935 a Madrid, encara que va passar la seva infància i adolescència a Valladolid.
Entre els seus més de 80 llibres publicats, destaquen Las ninfas (1975), Mortal y rosa (1975), La noche que llegué al Café Gijón (1977), Trilogía de Madrid (1984), Madrid 1940: Memorias de un joven fascista (1993) y El socialista sentimental (1999).
Els seus últims treballs han estat: Madrid, tribu urbana (2000), Un ser de lejanías (2001), ¿Y cómo eran las ligas de Madame Bovary? (2003), Los metales nocturnos (2003) y Días felices en Argüelles (2005).
