Ahir, diumenge 18 d’abril de 2010 ens va deixar el pianista i compositor Josep Vicens i Busquets a l’edat de 92 anys, net del prestigiós músic i compositor escalenc Josep Vicens i Juli “Avi Xaxu”. El destí ha fet que Vicens i Busquets morís en la mateixa data que el seu avi, que ho feu un 18 d’abril de 1956.
Josep Vicens i Busquets va néixer el 20 de desembre de 1917 a l’Escala.
Fill primogènit de Josep Vicens i Mornau i Caterina Busquets, va rebre els primers ensenyaments musicals del seu pare i amb només 13 anys va guanyar una beca per a estudis de piano. Es forma al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta, que li dóna una formació pianística notable. També va estudiar amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset.
Va fer concerts a tot Catalunya com a solista i també formant part de formacions de cambra com el «Duo de cámara de Barcelona», amb la pianista Maria Canela, interpretant per primera vegada a Espanya (1974) l’obra per a dos pianos i percussió de Béla Bartók.
D’altra banda va actuar en diversos punts països estrangers, on a part d’actuar com a solista, ho va fer en diverses formacions orquestrals i de ballet. Entre aquestes darreres cal destacar la direcció musical dels ballets afroamericans de Katherine Dunham Dance Company, pel Marroc, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya, durant els anys 1953 i 1954.
A més de peces per a piano, obres corals, cançons i melodies per a dansa i ballet, va composar sardanes com: L’Avi Xaxu (1981), Diàlegs (1991), Dos homenatges (1980), Fantasies de joventut (1982), Francesca, Inquietuds (1988), Jorn de festa (1983), Manelic, Noranta anys, Obligat diferent (1988), obligada de tenora, Pastoral, Per un ideal (1990), Presència (1996), Rondalles (1981).
