Aquest dijous ha mort el filòsof i escriptor Raimon Pannikar a dos quarts de sis de la tarda a casa seva, a Tavertet (Barcelona), als 91 anys, segons ha confirmat la Fundació Vivarium, que ell dirigia.
De pare hindú i mare catalana i catòlica, Pannikar va néixer a Barcelona el 1918 i va ser ordenat sacerdot el 1946.
Al llarg de la seva vida va publicar més de vuitanta llibres en els quals va defensar sempre el diàleg entre persones i religions.
Les diferents religions dels seus pares, així com el fet d’haver viscut també a Roma, els Estats Units i l’Índia, van afavorir el seu missatge tolerant i la seva defensa de la pau i el consens.
Germà del també filòsof Salvador Panikker, Raimon sempre ha estat un enamorat de l’Índia i mai va perdre el contacte amb el país asiàtic des que el 1955 el va visitar per primera vegada.
«Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià», acostumava a dir el filòsof en una aplicació pràctica de la seva defensa de la convivència entre religions.
El 1966 va ser nomenat professor de l’Harvard Divinity School, i va passra 20 anys a cavall entre els Estats Units i l’Índia. Entre el 1971 i el 1978 va impartir classes d’estudis religiosos a la Universitat de Califòrnia, que més tard va crear un guardó amb el seu nom amb el qual cada any es premia el millor estudiant en filosofia de les religions.
El 1987 torna a Catalunya i s’instal·la a Tavertet, on ha viscut fins a la seva mort.
La tasca de Panikkar ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Espanyol de Literatura el 1961 i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1999.
El seu treball ha estat guardonat també a l’estranger: l’any 2000 va rebre el títol de ‘Chevalier des Arts et des Letres’ de mans del Govern francès, i el 2001 va ser el Govern italià que li va atorgar la Medalla de la Presidencia de la República Italiana.
