El president de la Generalitat, José Montilla, ha fet una crida aquest dimecres a superar ‘la Catalunya acomplexada’ per tornar a ser un ‘punt de referència’ tant a l’estat espanyol com a Europa, especialment després que la ‘moral col·lectiva’ s’hagi vist ‘ressentida per les campanyes desfermades contra Catalunya arran del debat de l’Estatut’. Montilla, que ha demanat superar ‘falsos dilemes’, ha assegurat que de cara al futur no serveix ‘restar presoners del dilema excloent entre Catalunya i Espanya’ i ha apostat per una ‘convivència harmònica i justa’.
El president de la Generalitat, que ha assegurat ‘compartir’ la necessitat de ‘proposar al país un horitzó i una esperança de futur’, ha afirmat que ‘el projecte nacional de Catalunya només és viable si es fonamenta en un coneixement i en un respecte profund de la societat catalana tal com és’, una societat ‘plural’. Montilla ha dit que el seu ideal polític, el seu ‘somni català’, és ‘fer un país d’homes i dones lliures que se senti orgullós de les seves arrels i, sobretot, compromès amb el seu propi futur, que doni les mateixes oportunitats a tothom, vingui d’on vingui, sigui com sigui, pensi com pensi’.
Una Catalunya, ha afirmat, ‘de la llibertat i de la democràcia’, del ‘treball, l’esforç i el mèrit’, ‘acollidora, integradora i convivencial’, ‘justa i social’, ‘orgullosa de les seves arrels i de la seva identitat lingüítica i cultural, oberta a noves veus, segura del seu futur’. És a dir, ‘una Catalunya afermada en la seva singularitat lingüística i cultural i, a la vegada, oberta a la cultura universal’. Dicotomia dreta-esquerra
En el seu discurs, Montilla ha afirmat que la Catalunya d’avui es debat entre dues opcions: una de ‘conservadora’, que considera que ‘el més important és preservar el benestar assolit’ i que suposa un ‘bitllet cap a la decadència’; i una altra de ‘progressista’, que ‘creu que aquest benestar d’avui només es podrà conservar i millorar si assumim el risc de ser plenament competitius en el món global’ i que és ‘un bitllet cap al progrés’. D’aquesta manera, ha volgut ressaltar la dicotomia entre dretes i esquerres.
Montilla ha afegit que ‘l’opció de progrés necessita d’un nou esperit col·lectiu i d’una nova mentalitat que ens ajudi a superar alguns dilemes que ens paralitzen massa sovint i que, de persistir i enquistar-se, ens portarien a un carreró sense sortida’. Per això, creu que cal crear un ‘clima social propici perquè la innovació revolucioni el conformisme del pensament, les rutines col·lectives i l’aversió al risc dels instal·lats’.
Pel president, ‘no anem enlloc si perdem el temps enredats en falsos dilemes’. Entre aquests, Montilla ha dit que no serveix ‘per guanyar el futur la vella dicotomia Barcelona-Catalunya’, de la mateixa manera que tampoc serveix per al futur ‘restar presoners del dilema excloent entre Catalunya i Espanya’. En aquest sentit, ha apostat per ‘una convivència harmònica i justa’, perquè ‘el nostre horitzó, compartit amb els altres pobles d’Espanya, és Europa’ i perquè ‘la nostra ambició col·lectiva d’autogovernar-nos ha de comportar la capacitat de decidir a través de les nostres institucions i a través de la influència en les institucions espanyoles i europees’. A més, el president creu que tampoc ajuda a avançar cap al futur ‘la falsa elecció entre català i castellà’.
El president de la Generalitat ha apel·lat a ‘tenir el coratge de ser lliures per imaginar el nostre futur’, fet que passa per ‘ser prou valents com per deslliurar-nos de la nostra imatge idealitzada’. Montilla ha afegit que ‘a vegades’ sembla que s’enyori ‘ser una Catalunya admirada’, ‘sobretot quan pensem que la nostra moral col·lectiva s’ha vist ressentida per les campanyes desfermades contra Catalunya arran del debat de l’Estatut’. ‘Però només tornarem a ser un punt de referència si superem la Catalunya acomplexada, la Catalunya de la queixa permanent i del mal humor’.
La ‘Catalunya Gran’
Montilla creu que ‘la Catalunya de l’esforç i del mèrit ha d’imposar-se a la Catalunya del lament i de la resignació, i a la dels que ho volen tot sense fer sacrificis’. Pel president, ‘només farem nostre el futur si entrem en una fase de llarga durada d’acumulació de forces’, perquè ‘és així, i només així, com farem més Catalunya, com farem la Catalunya Gran, capaç de ser la pàtria estimada de tots i cadascun dels catalans i les catalanes’.
El president s’ha declarat ‘més partidari de la normalitat política que de l’excepcionalitat política’ i creu que el progrés del país ‘està vinculat a l’enfortiment institucional per la via del ple exercici de l’autogovern definit i fixat al nou Estatut’.
