Finançament. Aquesta és la paraula que molts catalans tenim en boca aquestes darreres setmanes i que demostra, una mala coordinació entre l’actual govern de la Generalitat i el govern Central. A dia d’avui, ja s’han sobrepassat dues dates al calendari per a tenir una proposta ferma de finançament, una proposta que, evidentment, sigui bona per a Catalunya.
ERO. Segurament, aquesta també sigui una de les paraules que més hem sentit o dit en les últimes setmanes. Expedients de regulació a tort i a dret, alguns sense fonaments, altres sense més solució. En ambdós casos, la Generalitat tirant pel dret i acceptant totes les propostes de reducció de plantilla o tancament definitiu de les empreses.
Nous càrrecs. Immersos en plena crisi econòmica, alguns departaments de la Generalitat ens fan creure que és necessari col·locar més gent a sou del Govern. És el cas de Carod-Rovira. Ha col·locat el seu germà a França, i ara, per postres, ha nomenat a Roser Clavell vice-consellera de la Generalitat. Assegura que ho fa per millorar la imatge del Govern. Anem be doncs, millorar la imatge creant noves despeses innecessàries en temps com els que vivim.
Projectes aturats. A causa de la crisi econòmica, alguns projectes importants finançats per la Generalitat s’han hagut d’aturar temporalment, per falta de solidesa econòmica. Una mostra més de que el Govern no ha fet bones previsions.
Els professors, emprenyats. El conseller d’Educació, Ernest Maragall ha aconseguit fer sortir al carrer a un bon nombre de professors, emprenyats amb les seves propostes.
Dos anys perduts. I és que si analitzem al detall l’obra feta per l’actual equip de Govern de la Generalitat, veurem amb claredat que han estat dos anys perduts. Dos anys de promeses, d’acords incomplets, i en algunes ocasions, de fortes discussions internes dins el mateix govern. Unes discussions que, fins i tot, fan trontollar una reedició del pacte que tenen.
Evidentment, la persona que dóna la cara és el president, José Montilla. Una persona que, ja per si mateixa, tampoc inspira gaire confiança de futur, en el sentit de mostrar simpatia, esperança i inclús, a vegades, un toc d’humor que no fa mal. Les enquestes ho deixen ben clar, els catalans aproven amb un cinc pelat, la gestió de Montilla al capdavant de Catalunya.
