L’any 2003 el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat una llei de protecció dels animals que substituïa la norma anterior, de l’any 1988, i que va ser saludada molt positivament des de les entitats defensores dels drets dels animals, que, en línies generals, la van considerar una de les normes més avançades d’Europa en aquest àmbit. Entre els preceptes establerts en aquella llei, hi havia l’eradicació d’una pràctica ben habitual en els refugis d’animals abandonats de casa nostra: el sacrifici dels gossos i dels gats que, transcorregut un temps d’estada, no haguessin trobat adoptant. Va ser una mesura saludada amb entusiasme pels grups animalistes, al darrere de la qual hi havia un pla per lluitar contra l’abandonament d’animals de companyia, un mal endèmic a casa nostra i que ens allunya de l’Europa civilitzada pel que fa a la cultura dels animals.
Les últimes dades de què disposem sobre abandonaments a Catalunya no són per tirar coets: segons el Departament de Medi Ambient, l’any 2005 van anar a parar als refugis uns 25.000 animals domèstics (uns 17.200 gossos i uns 7.300 gats), però només 157 propietaris van ser multats. La llei establia una moratòria de tres anys perquè les diverses administracions i els ajuntaments tinguessin temps d’anar aplicant les diverses normes i reglaments per tal d’anar reduint el nombre d’abandonaments i que, un cop entrés en vigor la prohibició de matar animals, les gosseres no quedessin saturades.
La moratòria acabava el passat 1 de gener, però sembla clar que la majoria d’administracions implicades no estan ni de bon tros preparades per complir el que estableix la normativa. I, si n’hi havia algun dubte, queda esvaït amb els resultats d’una enquesta que ha presentat l’Associació per a la Defensa dels Drets de l’Animal (ADDA) i en la qual ha preguntat a tots els municipis catalans de més de 5.000 habitants si han aplicat o pensen aplicar algunes de les mesures contingudes en la llei del 2003.
El resultat és demolidor pel que fa al poc interès de les corporacions per la protecció dels animals. La primera dada significativa és que només un de cada tres municipis inquirits va respondre el qüestionari (51 en total). La resta se’n van desentendre. I entre els que van respondre, el “no sap, no contesta” va ser un recurs habitual. És a dir, que molts municipis desconeixen la seva pròpia legislació. Pel que fa a resta de resultats de l’enquesta, també n’hi ha de preocupants. Només la meitat de gosseres municipals entreguen els animals esterilitzats i amb xip identificatiu (tal com preveu la llei); només el 20% informen el Departament de Medi Ambient del nombre d’animals que acullen; tan sols el 60% de municipis han fet campanyes contra l’abandonament; només el 20% de municipis apliquen la declaració preceptiva de nucli zoològic a totes les botigues dedicades a la venda d’animals, i només el 30% inspeccionen els centres de venda.
