Afirmar que a l’Empordà es dubta dels beneficis de les energies renovables és no entendre el que molts pensem i diem. No és contra el tipus d’energia, és sobre la idoneïtat de la instal·lació dels parcs eòlics a l’Empordà. Tenim prous agressions, que acatem com a ineludibles, per que encara se’ns vulgui martiritzar més.
Que per la nostra terra hi ha de passar qualsevol transport entre el nord i el sud dels Pirineus, ja ho sabem. Fa més de dos mil anys que ens en hem adonat. I fruit de l’experiència es fa molt difícil pensar que les coses es faran ben fetes. Ara més que mai cal defensar del territori.
No es tracta de la “cultura del no”, constatem que no s’han alçat veus contra l’ampliació de l’autopista AP-7, tampoc contra el desdoblament de l’A-2 ni contra el de l’N-260. Per útils. Tampoc es diu res sobre les obres que modifiquen o amplien el traçat del tren convencional. Ho suportem calladament, ha estat una servitud al progrés.
Com ho és el pas de l’AVE, i ho serà el nou trencament provocat per les altes torres de la MAT. Totes aquestes obres, fetes amb un mínim de respecte pel país haurien impactat menys en el territori. S’ha trencat el curs de recs i rierols, de camins tradicionals i s’ha incidit negativament en la visió d’àmplies zones d’alt valor agrícola tradicional.
I continua la solidaritat de l’Empordà amb el progrés mundial, però hem arribat a un punt en que, com dirien alguns joves, s’estan passant. No hi ha cap raó per encolomar-nos els parcs eòlics. Espanya, i pot ser Catalunya, està ple de llocs desitjosos d’obtenir aquesta prebenda. En un acte a Figueres, la Presidenta de la Comissió Nacional d’Energia ho va deixat clar, les Comunitats Autònomes d’Espanya es barallen per tenir aquestes instal·lacions.
A mi no em sembla be que ens emplenin la plana i els careners de molins. Ni be ni just. Tampoc em sembla be que hi hagi ajuntament que ho acceptin per que així els hi entraran uns calerons i, com algú diu, si ells diuen no, hi ha el “perill” de que poble veí digui si. És una excusa mesquina i covarda.
L’Empordà s’ha salvat de molts projectes agressius. Tenim paratges PEIN i tenim Parcs Naturals. Hem evitat noves urbanitzacions que atemptaven contra el seny, a la plana, a la muntanya i a la costa, però ara constatem com la lluita “popular” contra totes aquestes instal·lacions era menys popular del que pensàvem, des que tenim el tripartit aquesta ja no hi és. Veient l’actual desmobilització, hem de dubtar de la sinceritat de molts “protagonistes” de la “lluita”. On són ara?. Estan desil·lusionats, desmotivats o col·locats?. Ens hem de qüestionar si la verdadera intenció era la defensa de l’Empordà o era aplanar el camí cap al govern dels qui ara ens manen?.
L’Empordà es mereix un respecte. La contribució d’aquesta terra al progrés te un límit. Els parcs eòlics es poden fer a infinitat de llocs que segurament ho necessiten i a aquestes alçades, amb un Pla Director Territorial aprovat i una Direcció General del Paisatge ja no li hauria de caldre cap mobilització. Hi ha responsabilitats més enllà de les polítiques?.
*Carles Pàramo i Ponsetí
Regidor portaveu del Grup Municipal de CiU de Roses
