En aquest ardorós agost – en què l’activitat política, econòmica i social normalment sol reduir-se a la mínima expressió – l’estat de la qüestió ferroviària altempordanesa està generant una activitat molt prolífica, tant en notícies concretes com en la rumorologia periodística .
De tota manera, és molt sospitós, molt negatiu i molt antisocial que en el cor del període estival, en què hom resta mig estabornit pels rigors del canvi climàtic, apareguin titulars de premsa i “discretes” declaracions contradictòries que semblen preparar, adobar el terreny per tal de voler aplicar una autèntica eutanàsia ferroviària en el territori de l’Alt Empordà en els propers mesos.
D’aquesta manera, informacions de premsa com la que deia que el Pla director de l’àrea de Figueres només preveu una estació de tren a ponent, quan s’han aprovat i s’estan aprovant diverses mocions municipals arreu de la comarca exigint, com a mínim, 2 estacions de tren a Figueres ( la del centre soterrada) o manifestacions informatives amenaçant que s’haurà de fer, potser ja al setembre, el que digui Fomento peti qui peti – jo em demano si s’han explicat correctament la realitat dels fets ( mobilitat social ) a Madrid, deixen el cos mig garratibat en ple agost .
De fet, per exemple, l’intent d’eliminar, toscament, el tren Costa Brava o el “colobrot” del Pla director de Figueres són, ara i aquí, les dues cares de la mateixa moneda : la temptativa d’exercir l’eutanàsia ferroviària a l’Alt Empordà
Tot aquest intent de regressió social,sense tenir en compte absolutament per a res bé comú i el territori,no tindrà unes causes, unes raons autènticament extraferroviàries?
