La campanya electoral, clarament mediatitzada cap al bipartidisme, ha marginat vergonyosament a Unió Progrés i Democràcia (UPyD) i ha propiciat que creixessin els dos grans , encara que de diferent forma. Es pot dir que la política del PP s’ha imposat i ha assolit decantar la balança entre aquells electors indecisos o situats en el centre polític. Mentrestant, el PSC només ha sabut contrarestar l’avanç, no amb una base social satisfeta davant un projecte polític d’esquerres, sinó amb altra ració de temor i demagògia: el denominat vot útil. El PSC, amb l’ajuda inestimable dels mitjans de comunicació, només ha estat capaç de créixer a costa dels partits petits -fonamentalment d’esquerres- als quals duu anys esprement i micronitzant sense pietat i sense vergonya. D’aquesta forma el PSC va absorbir vots i escons de ERC, IU-ICV-EUiA, dels nacionalistes. La política bruta no ha estat detinguda amb alegria, amb canvis estructurals que redundessin en el poble català. Només amb un tarannà de porcel.lana, artificial i buit, que en cap cas ha reduït el preu de l’habitatge, ni ha augmentat el poder adquisitiu dels treballadors catalans, ni ha millorat la qualitat laboral -obsrevis les empreses de la Garrotxa, i en general de Girona-, ni ha evitat l’abandó del camp, ni tampoc ha rebaixat els preus dels productes de consum dels catalans, entre moltes altres coses. És real que el PSC ha assolit certs avanços socials, però el manual teòric de dita partida gira al voltant del Neoliberalisme econòmic.
Els beneficis record de les grans multinacionals espanyoles i dels grans empresaris de Girona, contrasten amb un ciutadà mig cada vegada més endeutat i asfixiat per les “Caixes“ i Bancs catalans. En definitiva, es pot afirmar que el PSC va recollir vots de la seva esquerra nacionalista però els va deixar escapar per la seva dreta. Aquesta tàctica és molt perillosa, òbviament per als partits vampirizats (ERC-ICV-EUiA) però també per als propis socialistes. Arribarà un moment, i és possible que hagi arribat ja, en el qual el paràsit polític tipus Convergència i Unió, (CiU) ja no tindrà Imposts de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d’on menjar. De tant gratar, més aviat que tard el PSC toparà amb l’os d’Unió Progrés i Democràcia (UPiD), és a dir, amb el nucli de catalans valents que voten per un projecte, i que no es deixen enganyar-se pel que “ve la dreta!”. Aquests mai donaran el seu vot a un partit neoliberal camuflat darrera del puny i la rosa. Veurem llavors d’on xucla el PSC , davant un futur en el qual la dreta catalana (CiU) és probable que aprofundeixi en la seva política agressiva, en una conjuntura mundial marcada per la recessió econòmica i el “salvese quién pueda“.
