Dos anys després de l’aprovació del nou Estatut ens trobem davant un exercici d’hipocresia i teatralització indignant per la classe política catalana i pel futur del nostre país.
La reunió del Tripartit amb CiU presidida pel conseller Castells no ha estat més que una escenificació teatral. Volen fer creure a la ciutadania una suposada unitat després de dos anys tirant-se ‘els plats pel cap’ amb una guerra constant de declaracions i contradeclaracions per demostrar qui defensava millor els interessos dels catalans enlloc d’estar treballant precisament per aquests interessos.
Ha arribat ja la data límit. El Govern està incomplit una llei. Des del Partit Popular hem defensat sempre una millora del finançament per a Catalunya però al marge de l’Estatut, sense posar dates que sabíem que mai s’arribarien a complir. Ens han dit de tot i avui ha arribat el dia que es posa de manifest tot el que hem denunciat els darrers mesos.
El Govern català diu estar ‘sorprès i perplex’. I no els hi falta raó. Però també haurien de mirar portes endins i analitzar amb la mateixa perplexitat la manca d’unitat dins del Tripartit vers aquest tema i la incapacitat de portar a terme una negociació responsable que millori els ingressos de Catalunya. No s’ha arribat a cap acord i això és culpa de tots però sobretot del qui ens governen, tant des de Madrid com des de la plaça Sant Jaume.
Fa 7 anys (2001), amb un Govern del Partit Popular vam ser capaços d’acordar un sistema de finançament beneficiós per totes les Comunitats Autònomes i amb el que Catalunya va veure augmentar considerablement els seus ingressos. Aquell nou sistema –encara vigent- va permetre que el pressupost de la Generalitat passés de 9.847 milions d’euros l’any 96, als 34.750 milions d’euros que contemplen els pressupostos de l’Estat aquest any.
La situació actual és diferent. Estem davant un fet històric, davant un dels més grans enfrontaments entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat i es dóna la circumstància que això passa quan tots dos són del mateix color polític: socialistes. No és cap casualitat.
Si de debò creiessin que el termini fixat per l’Estatut era innegociable, molt abans de que arribés la data d’avui, els diputats del PSC, de CiU, d’ERC i d’ICV haguessin instat conjuntament la convocatòria urgent de la diputació permanent del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya per escoltar les raons del ministre Solbes i del conseller Castells en relació a la no aprovació del nou model de finançament.
En un dia com avui, cal recordar també que el delegat del Govern a Catalunya té la obligació estatutària de comparèixer davant el Parlament i que els partits que ara es lamenten ni tan sols ho han demanat.
La diputació permanent seria el lloc ideal per a que el Govern donés públiques explicacions de les raons que el van portar a aprovar una llei que sabien que incomplirien.
Des del Partit Popular continuem reivindicant una millora en el finançament de Catalunya, una millora que no perjudiqui altres Comunitats Autònomes i que, per tant, s’ha de negociar de manera multilateral. Per aquest motiu demanem, avui amb més força que mai, un compromís ferm amb les inversions a Catalunya. Ja que no tindrem un nou sistema de finançament, com a mínim volem tenir el compromís d’unes noves i millors infraestructures i d’uns serveis de qualitat en sanitat i educació.
