El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, s'ha declarat «màxim responsable polític del 9N» i ha deixat oberta la possibilitat de no acatar una eventual decisió judicial d'inhabilitar-lo. «Dependrà del moment en què estigui la situació jurídica del país», ha assenyalat. Mas, que ha declarat aquest matí com a imputat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel seu paper en la consulta del 9 de novembre, ha rebut el suport de tot el govern català, uns 400 alcaldes d'arreu del territori i milers de persones que l'esperaven al carrer.
Un cop feta la declaració, s'ha dirigit al Palau de la Generalitat, on ha comparegut davant la premsa per a defensar la seva actuació «democràtica» en l'organització del 9N, que ha qualificat d'una «evident iniciativa institucional i política, però també d'una intensíssima implicació i execució ciutadanes». I és que, tot i que s'ha assenyalat com a màxim responsable d'haver ideat i impulsat el procés participatiu» fins on li va permetre el Tribunal Constitucional, ha volgut posar de manifest que «els autèntics executors» van ser els voluntaris.
El president en funcions també s'ha proclamat «responsable d'haver escoltat els centenars de milers de persones» que s'han manifestat cada 11 de setembre i «més del 90% dels ajuntaments», que van aprovar mocions a favor del 9N, a més d'haver obeït el mandat del Parlament. A més, ha declarat haver convocat eleccions el 2012 i 2015 amb la intenció de «rebre mandats democràtics que legitimessin actuacions polítiques posteriors». «L'aval democràtic del 9N és el 27S», ha assegurat davant la premsa.
Per tot això, Mas ha assenyalat que ara el tribunal «haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent» i ha subratllat que l'«èxit» i ressò internacional de la consulta ha desfermat la «ràbia» de l'Estat». A més, ha acusat el Govern d'haver passat «de la mofa pública a l'abús de poder».
En la seva compareixença, ha indicat que «no entén» que «hagi d'estar declarant davant d'un tribunal» per haver posat les urnes i que, en tot cas, li correspondria «comparèixer davant d'un Parlament per passar comptes, però mai davant d'un tribunal, i molt menys per una causa penal».
Per la seva banda, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha volgut deixar clar que «Mas té la mateixa obligació de complir la llei que els 46 milions d'espanyols» i, des de Brussel·les, ha criticat les manifestacions de suport al president davant del TSJC. Les ha definit com «absolutament inacceptables», ja que «amenaçar els tribunals amb manifestacions és una cosa absolutament inacceptable i impropi d'un país democràtic com Estanya».
