El proper dimarts els carrers de Catalunya s’ompliran de roses i llibres per celebrar Sant Jordi, una diada molt representativa per la cultura catalana. És per aquest motiu que molts autors presenten, al llarg d’aquests dies, les seves obres. El periodista i filòleg anglès Martí Gironell és l’autor de “L’últim abat”, una novel·la revel·ladora i trepidant que ens trasllada a l’any 1554 al monestir benedictí de Sant Benet per endinsar-nos en un joc de poder polític i eclesiàstic enmig d’una societat precària. L’autor va tancar-se dins el monestir per copsar en primera persona tots els detalls d’un llibre que manté un estret lligam amb la situació actual.
– Què destacaries del teu nou llibre?
El que destaco a totes les presentacions és que, malgrat que sigui una novel·la històrica i estigui basada en uns fets que van tenir lloc l’any 1554, té una forta ressonància amb l’actualitat perquè parla de la resistència d’una colla de monestirs catalans a ser castellanitzats per Castella i Valladolid, que volien imposar la seva manera de pensar i viure. Aquesta trama manté un paral·lelisme amb la situació que viu Catalunya en aquests moments. A tot això, s’hi afegeix la corrupció política i religiosa, retallada de llibertats i econòmiques i confereix una realitat que encaixa amb la nostra. El que volia era reivindicar la figura de l’últim abat del monestir de Bages per la lluita que va mantenir, juntament amb altres abats de diferents monestirs catalans, per frenar aquest procés homogeneïtzador.
– I de l’experiència al monestir de Sant Benet?
Aquesta ha estat una de les millors experiències que he viscut com a novel·lista. Tenir el plaer de transportar-me a l’escenari de la meva pròpia obra és impagable. Viure al lloc on han passat els fets i, el més important, tenir contacte amb la gent d’aquell territori que t’expliquen moltes coses que no estan a cap llibre però que forma part de l’imaginari de les persones del Bages m’han ajudat a vestir-lo de moltes característiques que el fan encara més viu.
– I com va sorgir la idea d’escriure’l?
Va sorgir quan m’estava documentant per l’arqueòleg de l’anterior novel·la i, remenant documentació de Montserrat, vaig llegir un paràgraf que deia que Montserrat absorbia Sant Benet de Bages quan es moria l’últim abat, anomenat Pere Frigola, que va passar a la història per enfrontar-se al rei Felip II de Castella i perquè va fer ressorgir de les cendres la misèria de Sant Benet a través d’un seguit d’actuacions.
– Encara que et tanquessis dins el monestir durant un any, mantenies el contacte amb l’exterior, oi?
Totalment. A més a més, no vaig deixar de treballar a la meva feina com a presentador però vaig tancar-me moltes tardes i caps de setmana per viure i fer excursions per tot el territori. Vam obrir una pàgina web i cada setmana procurava fer una publicació on explicava al lector o internauta el procés de creació de la novel·la i això els engrescava a tenir ganes de llegir-lo tot sencer. Ha estat un llibre molt viscut i, fins i tot, he deixat participar a tots els seguidors que han escollit aquest títol per votació popular.
– Aquesta és la quarta novel·la que escrius de temàtica històrica. Perquè esculls la història com a fil argumental?
M’agrada molt la història. Tot i que sóc llicenciat en periodisme i filologia anglesa, sempre explico que té molt a veure el fet de ser de Besalú, un poble envoltat d’història i on vaig ser guia turístic. M’agrada recuperar i poder reivindicar els fets per donar a conèixer què ha passat quan no hi érem.
– Creus que la crisi afectarà la diada de Sant Jordi?
Des del 15 de novembre, data en què es va publicar el llibre, he fet tres o quatre presentacions setmanals i ja s’han venut més de 20.000 exemplars. Veig que ha tingut una gran acceptació per part dels lectors. La gent continua creient amb el poder del llibre i amb la capacitat que té per sorprendre i generar diferents emocions. Al cap i a la fi, són pocs diners per tot el que et pot aportar. Penso i confio en que es seguirà venent llibres i, encara més, si va acompanyat d’un dia assolellat que anima a les persones a sortir al carrer.
– A part d’escriptor també presentes el trànsit a TV3. Com compagines les dues feines?
Jo sempre dic que faig de doctor Jekyll i mister Hyde perquè als matins sóc davant les càmeres i a la tarda em puc dedicar a escriure, fer xerrades, clubs de lectura, etc. Penso que si les coses les fas amb ganes trobes la manera de compaginar-ho ja que, tal i com estem actualment, no pots fer només una cosa, sinó que n’has de fer vàries a la vegada. Ho porto prou bé. Ho aconsegueixo esgarrapant hores de són i estones amb la meva família però moltes vedes la porto amb mi a les presentacions i és una bona manera d’estar tots plegats. Es tracta d’integrar-ho a la teva vida i fer-ho el més normal possible. Com que ha fa molts anys que visc així, forma part de la meva normalitat.
