L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha tornat a qüestionar aquest dimecres la necessitat del nou Estatut, ja que considera que hi ha competències que van ‘caure’ del text, com l’aeroport del Prat i els paradors nacionals, que ‘acabaran sent transferides’. Maragall creu que és ‘més important’ la ‘garra i l’ambició’ dels governs i la societat civil que les ‘grans lleis’. L’expresident ha alertat que, si el TC modifica el text, ‘qualsevol ciutadà de Catalunya’ podria demanar la repetició del referèndum. Maragall també ha demanat al PSOE que no converteixi les eleccions generals en un ‘concurs d’espanyolitat’ amb el PP, perquè zones de l’estat com Catalunya ‘no es veuran reflectides’ amb el bipartidisme.
‘Ens hem ficat en un bon embolic, reconeixem-ho’. Aquesta ha estat una de les frases de la conferència ‘L’articulació territorial d’Espanya’ que Pasqual Maragall ha pronunciat aquest dimecres al Parlament, on ha tornat a qüestionar l’Estatut, ja que creu que hi ha competències que en el seu moment van decaure del text, com l’aeroport del Prat i els paradors, que ‘acabaran sent transferits’. De fet, ha remarcat que ‘són pocs els països en què els aeroports són de l’estat’.
També ha lloat iniciatives com la del Consorci de la Zona Franca, sobre el qual ha recordat que ‘s’ofereix per construir uns hangars a l’aeroport, que on existeixen’. Per això, Maragall creu que ‘és molt més important la garra, l’ambició dels governs i de la societat civil, que les grans lleis’ com l’Estatut.
A més, l’expresident ha remarcat que el text català està ‘en mans’ del Tribunal Constitucional, qui podria modificar-lo. Davant d’aquest escenari, Maragall creu que hi hauria un ‘contrasentit’, ja que ‘qualsevol ciutadà de Catalunya que hagués votat l’Estatut pogués demanar la repetició del referèndum argument, amb tota lògica, que el que ell o ella va votar no fos el que es deixa establert’.
Encara sobre l’alt tribunal, l’expresident ha remarcat que podria ser que ‘per mera prudència’, el TC, ‘sobre els canvis del qual recauen tota classe de temors, sospites i influències, que no haurien en bona llei de produir-se’, deixi el text pràcticament ‘sense tocar’, o bé ‘tot el contrari’. En tot cas, Maragall ha remarcat que ‘no seria bo’ que ‘se sospités que els tribunals van actuar per pressions dels governs o fins i tot de l’opinió pública’.
Maragall s’ha mostrat convençut que Catalunya, Euskadi i Galícia ‘seran nacions europees, sense trencar l’estat al que pertanyen, però nacions, nacionalitats en el sentit ple de la paraula’. A més, creu que Europa, ‘si és capaç de digerir-ho, i crec que ho serà’, ‘estarà en millors condicions que abans i en millors condicions que mai per jugar al món un paper rellevant’.
Advertiment al PSOE
Maragall també ha assegurat que ‘per suposat’ hi haurà d’haver ‘canvis’ en la constitució que ‘posen vermell’ que no s’hagin fet abans, com ara en la denominació de les disset autonomies o la pertinència de l’estat a la UE, entre d’altres. ‘Aquestes coses o altres similars haurien de ser ja abordades’, ha assegurat, tot afegint les relacions amb Portugal o bé la pertinència de l’estat a comunitat euromediterrània.
En qualsevol cas, l’expresident considera que ‘convé anar pensant en alguna cosa més que en les pròximes eleccions’ i és en aquest sentit que Maragall ha fet un advertiment al PSOE: ‘si les eleccions es plantegen entre el PP i el PSOE com un concurs d’espanyolitat, com a vegades sembla, anem acomiadant-nos d’aquell bipartidisme imperfecte, perquè parts senceres de l’estat’, entre elles Catalunya, Euskadi, Galícia i ‘segments’ de població del País Valencià, les Illes Balears i Navarra, ‘no es veuran reflectits en ell’.
Per Maragall, aquesta situació portaria ‘a un país infeliç, amb un europeisme extrem com a última solució sensata’. ‘Una espècia de sempre ens quedarà Europa’, ha afegit, ‘com a lament més que com a il·lusió compartida’.
L’expresident de la Generalitat ha donat suport a la proposta del president del PNB, Josu Jon Imaz, de ‘pactar a Euskadi un text estatutari entre nacionalistes i socialistes intocable a Madrid perquè no es produís el viacrucis de l’Estatut’, ja que ‘és evident que ho evitaria’. Maragall ho veu una ‘proposta hàbil’, però ha lamentat que ‘sembla no sigui acceptada per la majoria governant d’Euskadi’. A més, Maragall ha lamentat la decisió de la direcció del PSOE en relació amb Navarra, on finalment s’ha deixat governar a UPN. Maragall ha pronunciat una conferència en el marc de les XIV Jornades de l’Associació Espanyola de lletrats de parlaments, que porten per títol ‘Les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’estat’. Aquestes jornades han estat inaugurades per la presidenta de l’associació, Encarnación Fernández de Simón Bermejo, i pel president del Parlament, Ernest Benach, que ha fet una crida a ‘anar a una perquè l’Estatut sigui el màxim beneficiós per Catalunya’. Benach ha instat a ‘jugar amb el que tenim’.
En el primer dia d’aquestes jornades, que s’allargaran fins divendres, també hi ha participat el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), Carles Viver Pi-Sunyer.
