Unes 150 persones s’han concentrat aquest dissabte 16 de Desembre al migdia al centre de la Bisbal d’Empordà per reclamar solucions al problema de la mala qualitat de l’aigua, just el dia en què fa dos anys l’Ajuntament va emetre un comunicat dient que l’aigua no era potable. Tot i que la Plataforma reconeix que des de fa uns mesos l’aigua no supera els 50 micrograms de nitrat per litre i, per tant, és aigua potable, considera que s’ha d’actuar sobre la base de contaminació dels aqüífers.
Ara fa dos anys, amb la publicació d’un ban de l’alcalde, es posava en coneixement de la població un fet inèdit: l’aigua de l’aixeta no era potable, superava el nivell de nitrats permès per la llei. Què són els nitrats? D’on venen? hi ha risc per a la salut? Moltes preguntes i cap resposta. Poques setmanes després, fruit de la indignació, s’iniciava una mobilització ciutadana, amb la participació de la resta de pobles afectats del nostre entorn: Fonteta, Peratallada, Vulpellac, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Madremanya, Corçà, etc.
Cap no era expert en el tema, però tots consideràvem que era un fet gravíssim, l’aigua és el servei bàsic per excel·lència de la nostra societat. L’accés o no a l’aigua potable s’utilitza com a mesura del grau de desenvolupament d’un país. De ben segur que les poblacions afectades hem fet un pas enrere en el nostre nivell de benestar. Comprar aigua, encara que sigui per barrejar, és car, i ho és especialment per als col.lectius de risc, gent gran, dones embarassades, nadons o persones amb determinats tipus de malalties…
I finalment vam voler saber el per què de tot plegat, qui contaminava, com, des de quan i quines mesures es pensaven emprendre per solucionar el problema de la contaminació de l’aqüífer de la conca del Daró. Les respostes a aquestes preguntes ens han fet veure que ens trobem davant d’un problema ecològic, conegut i previsible des de feia temps. A la Bisbal, gràcies a la feina feta pel farmacèutic sr. Piera, tenim dades dels darrers quinze anys i podem dir que, a principis dels vuitanta teníem menys de 10 mg/l i que l’augment de nitrats va anar augmentant progressivament fins a arribar als nivells actuals. Desprès d’un informe elaborat per l’ACA al maig del 2005, les fonts de contaminació són ben conegudes pels nostres responsables polítics. Tampoc sembla que la declaració, ara fa dos anys, de les poblacions de la conca del Daró com a zona vulnerable per nitrats, hagi suposat canvis substancials en les pràctiques agràries i ramaderes ni en la xarxa de clavegueram de la Bisbal.
Durant aquests dos anys hem fet diverses campanyes: presentació d’instàncies, assistència a dos plens de l’ajuntament, organització d’una garrafada, denúncies d’abocaments incontrolats, un debat sobre l’aigua, punt d’informació a la plaça, cartes, petició al Síndic de Greuges, reunions amb polítics responsables, etc. Totes aquestes accions han servit per alguna cosa? Objectivament no, perquè sinó no us haguéssim hagut de convocar al segon aniversari sense aigua potable. Però sí que creiem que sinó hagués estat per la mobilització ciutadana, les administracions responsables, ajuntaments, Departament de Medi Ambient-ACA i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, no s’haguessin vist obligats a informar ni a presentar alternatives. Ara convé passar de les alternatives a les solucions.
Per això som aquí.
Perquè volem aigua apta per al consum durant tot l’any.
Perquè no volem més dilacions respecte als agents contaminants de l’aqüífer.
Perquè volem aigua de qualitat i qualitat ambiental
