Mancances i reivindicacions!

L’estatut que va sortir aprovat del Parlament de Catalunya per el 89’9% dels representants dels ciutadans de Catalunya, de ben segur que era l’esperança de tothom perquè a mitjà termini poder començar a buscar solucions a les mancances de transport i serveis públics que pateix Catalunya, si el Sr. Rodríguez Zapatero , President del govern espanyol, (PSOE), gracies al suport donat per el PSC de Pasqual Maragall, hagués complert la paraula ,d’aprovar l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya “; a mes de faltar al compromís , es va retallar amb la col•laboració del Sr. Artur Mas , fins al punt que va perillar l’aprovació amb risc de quedar amb l’estatut de l’any 1979; jo no se que hauria estat millor ,si tenim en compte , que quan s’aprova l’estatutet es va malbaratar la oportunitat de tornar a començar les negociacions al Parlament i al Congres , amb la seguretat de comptar amb el suport del 89’9% dels catalans .

Per conveniències i per feblesa , s’aprova l’estatutet, però la Generalitat es incapaç, per impotència i submissió per part del PSC, d’exigir el seu desenvolupament de tot allò que va quedar un cop esquilat; El Sr. Huguet, s’engreixa perquè el S. Zapatero ,( el que mana arreu), li va donar esperances de que abans de finals d’any es podria haver traspassat els aeroports de Reus , Lleida i Girona , que el govern central de ben segur que esta desitjant desempallegar-se “del mort de sobre”, i que si no venen acompanyats de diners , s’arraparà a l’esquena dels catalans durant molts anys; aquesta mateixa circumstancia ens podem trobar amb els trens de rodalies i de Renfe; si els “negociants “ no son prou competents, ens encolomaran vaca i vedell, per el mateix preu, després de que Catalunya hagi sigut la comunitat que mes a contribuït al desenvolupament de la resta de l’estat; compte a l’hora de negociar i signar a Madrid , perquè no estan resignats a perdre la gallina dels ous d’or; i per això, es un procés difícil i delicat , gracies al pacta secret ,( que tothom sap), entre el Sr Artur Mas i Rodríguez Zapatero aquella famosa nit, que Zapatero de ben segur que tampoc a complert, com demostra el ressentiment del Sr. Mas en certs moments.