La situació social de Catalunya és complicada .Els problemes estructurals de nostre país comencen a ofegar la nostra economia i a amenaçar les futures prestacions socials.
El problema de fons, de rabiosa actualitat, que genera més preocupació ciutadana i malestar social és el de les infrastructures i – molt particularment – el de les xarxes ferroviàries. La dificultat rau en el fet que l’administració de l’estat, durant els anys 80 i 90 del segle passat no va fer els deures a casa nostra i l’administració catalana no va saber exigir prou bé els nostres drets. Ara en paguem les conseqüències. Per altra banda, els problemes polítics que pateix l’Estatut , ja d’entrada molt rebaixat, es podrien traduir en problemes socials i humans molt seriosos per a una amplíssima majoria de catalans.És molt lamentable que la crispació – jurídica i mediàtica – madrilenya, que promou l’extrema dreta nacionalista espanyola, impliqui un procés de tercermundització de Catalunya.
En síntesi, amb grans dosis de pedagogia política, cal fer veure a la població catalana que per superar el malestar social del present només hi ha una solució : avançar, unitàriament i sense complexos, vers un nítid sobiranisme social amb tots els ets i uts .
*JOSEP M.LOSTE i ROMERO
ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM
