És urgent un consens polític i ciutadà per posar ordre en la qüestió urbanística. Cal aturar, abans que sigui massa tard, abans que acabem com a Rússia – on l’estat de dret a esdevingut una quimera – aquesta situació d’impunitat en majúscules.
La corrupció urbanística a l’Estat espanyol – també a casa nostra – està esdevenint un autèntic virus que pot posar en perill de mort tot el sistema democràtic. Els casos de Ciempozuelos, Múrcia, Torrevella, Oriola o Marbella (…) no deixen de ser puntes d’un gran iceberg que comença a sacsejar els fonaments de tot l’edifici democràtic. Davant d’aquesta onada d’il·legalitats malignes, d’aquest urbanisme irresponsable, s’haurien de prendre les següents mesures.
1/. Potenciar la jurisdicció contenciosa-administrativa, facilitant la paralització cautela immediata de les requalificacions urbanístiques poc justificades, controlant discrecionalitat de l’administració en l’urbanisme i anul·lant les operacions que vagin contra els principis generals de racionalitat, coherència, sostenibilitat i defensa de l’interès públic.
2/. Modificant el sistema de finançament dels ajuntaments. El totxo no pot seguir alimentant les corporacions locals. Això és l’arrel de la corrupció. És la mare de totes les perversitats. És autoenganyar-nos tots plegats .
3/. Potenciar un cos, competent i suficient, d’inspectors urbanístics Pensem que Catalunya té la competència exclusiva en aquesta matèria.
4/. Clarificació i transparència dels sistemes de finançament dels partits polítics .I sobretot reducció de les despeses de les campanyes electorats . Debats públics només en les televisions públiques
5/. Convertir en requisit obligatori per accedir a un càrrec públic el fet d’haver de tenir una mínima preparació en matèria urbanística. Així com un recliclatge constant durant la legislatura .
6/. Des de l’àmbit penal, obligar els responsables dels delictes urbanístics tant a restituir la realitat física alterada com els diners indegudament obtinguts.
7/. Lluitar aferrissadament, des de les institucions democràtiques, contra el càncer de l’assetjament immobiliari . Fer pública la llista d’assetjadors immobiliaris.
Que s’apliquin aquestes mesures, de tant de sentit comú, depèn de la voluntat política dels nostres dirigents i de la força del civisme de la societat civil. En qualsevol cas ens juguem la credibilitat de tot el sistema democràtic .
