Davant la celebració del 60 aniversari de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i de la visita del Papa, Benet XVI, ha pronunciat un gran discurs en la seu d’aquesta organització, en el qual ha recordat els fonaments fundacionals de l’organització. Davant algunes actuacions i/o coses promogudes o permeses des de l’organització, cap preguntar-ne: Pugues el poder polític decidir qui té dret a la vida i qui no? És legítim intentar imposar la pròpia voluntat a la resta de la societat per mitjà del terror? És acceptable transformar l’escola en una màquina de propaganda estatal? Almenys en teoria, la resposta a aquestes preguntes estava clara fa 60 anys. L’experiència de les guerres mundials obligava a reconèixer que hi ha valors innegociables, l’origen dels quals està en la dignitat de l’home, anterior a l’Estat. Des d’aquestes premisses es va redactar la Declaració Universal dels Drets Humans, que, segons acaba de dir el Papa, constitueix el fonament mateix de l’ONU. Pot permetre l’ONU es privi als no nascuts del dret a la vida?
L’ONU i el Papa.
