L’Obra Social “la Caixa” presenta a Banyoles l’exposició Mart – Terra.

Mart ha estat, i és, un dels principals objectius de l’exploració planetària. El seu color vermellós ha cridat l’atenció dels astrònoms des dels temps més antics. Actualment, una munió de missions espacials ens estan proporcionat imatges del planeta amb un detall impressionant. Les ultimes captades per la sonda Mars Global Surveyor el 8 de desembre de 2008 mostren l’existència d’aigua en superfície. Davant els nostres ulls s’està revelant un món que presenta múltiples punts en comú amb el nostre planeta. L’estudi de Mart confirma que molts dels processos geològics identificats a la Terra són omnipresents a l’Univers (es donen en altres llocs i en altres temps). Mart-Terra. Una anatomia comparada proposa alguns exemples de les fascinants anatomies de dos cossos planetaris íntimament lligats, amb paisatges gairebé indistingibles. Històries paral·leles, de dos móns que, tot i això, són avui molt diferents.
 
Tocar un tros de meteorit marcià trobat a la Terra és un dels principals al·licients de la primera part de l’exposició, on dues maquetes en relleu d’aquests planetes donen la benvinguda als visitants. A través d’elles, podran tenir un primer impacte visual de les seves similituds i diferències com ara que el diàmetre de Mart (6.794 km) és la meitat del terrestre (12.756) o que ambdós tenen hemisferis molt diferents. Al planeta vermell la diferència es nord-sud mentre que a la Terra és est i oest.
 
Un pannell de tres metres amb 24 imatges posarà a prova el coneixement dels visitants sobre el seu planeta. Així doncs hauran d’endevinar si les imatges que veuen pertanyen a la Terra o a Mart, o d’on són els deserts…
Mart és l’astre més visitat per sondes procedents de la Terra, després de la Lluna. Actualment, hi ha 5 sondes en òrbita i 2 a la superfície. En els propers anys està previst l’enviament de diverses sondes operades per diverses agències espacials. Gràcies a elles s’anirà descobrint i coneixent millor tot el que amaga el planeta vermell. De moment, a través de les espectaculars imatges captades en diversos punts a l’exposició es podrà observar des de la seva activitat geològica interna i externa com la meteorologia i la hidrologia d’aquest planeta.
 
Activitat geològica a Mart
Volcans i falles son el testimoni d’una passada activitat interna, com ara la tectònica de plaques, actualment aturada. Mart és, avui, un planeta sec, (tot i la presència ocasional d’aigua recentment confirmada) de manera que la geologia de la seva superfície es força semblant a la dels deserts de la Terra. Tot i això, les roques i els sediments que queden mostren evidències que, en temps remots, va existir aigua líquida a la superfície i per tant es van desenvolupar paisatges fluvials i costaners.
 
La meteorologia marciana
L’atmosfera de Mart i la seva dinàmica constitueixen un altre apartat de la mostra. En ell s’explica que Mart i la Terra tenen períodes de rotació molt semblants, i que els dos reaccionen de la mateixa manera davant els cicles diaris d’escalfament i refredament.
 
Els dos factors principals que distingeixen l’atmosfera de Mart de la de la Terra són l’existència de grans quantitats de pols en suspensió (que donen a l’horitzó de Mart una lluminositat rogenca) i el fet que l’atmosfera marciana arriba a temperatures tan baixes en alguns indrets que fins i tot el seu component principal (CO₂) es pot congelar i caure sobre la superfície, imaginem què passaria si a la Terra hi nevés nitrogen!. També s’explica què i com s’originen els remolins, les tempestes de pols o quin paper juguen els casquets polars en aquest planeta.
 
La hidrologia
Les ultimes noticies que ens arriben de les imatges captades per la NASA mostren les torrenteres produïdes per aigua líquida que ha fluït en algun moment posterior a l’any 2000. Fins ara, només s’havia confirmat l’existència de dipòsits de gel de fa milions d’anys, en especial al casquets polars, encara que se sospitava l’existència de dipòsits subterranis d’aigua líquida. Tot i que avui l’aigua no corre habitualment per la superfície del planeta, les imatges semblen demostrar que en el passat Mart era un astre més calent i humit, cosa que va permetre el desenvolupament de xarxes fluvials i, fins i tot, la presència d’un oceà. Aquest àmbit posa punt i final a l’exposició Mart-Terra que te com a finalitat comprendre millor la geologia i meteorologia del planeta veí i, alhora, per la seva semblança, la Terra.