La reforma que va esborrar del Codi Civil l’especificitat del matrimoni no és innòcua. La desprotecció jurídica de l’especificitat del matrimoni com a unió de l’home i la dona és una injustícia, un gran error polític i un exercici d’enginyeria social al servei d'un projecte ideològic que tindrà conseqüències educatives de futur, com molt bé sabien els seus impulsors.
Aquestes són raons de pes perquè l'Església catòlica, per boca de la CEE, s’esforci més encara en testimoniar el valor del matrimoni en tots els àmbits. Al voltant d'aquest compromís podran unir-se nombroses iniciatives de la societat civil de molt diversa matriu cultural, perquè encara que aquesta qüestió es debati en els tribunals de justícia, el veritable repte es juga en el si d’una societat que no hauria de donar per tancat un assumpte en que es juga tant. La veu de l'Església i amb ella de molts ciutadans serveix d’aquesta manera a una ciutadania més viva, madura i conscient. Aquesta llei hauria de ser derogada.
