La vila de Besalú afronta un 2015 amb les idees d’allò més nítides: continuar tractant els serveis bàsics i necessaris que puguin demanar els seus ciutadans i consolidar i potenciar el projecte educatiu. Aquest darrer punt, precisament, es veu reforçat amb la figura de l’Institut-Escola inaugurat l’any 2011, un centre que no només es valora perquè reforça la vessant pròpiament acadèmica i pedagògica dels alumnes, sinó perquè també enforteix la capacitat poblacional del propi municipi i estableix uns sòlids fonaments de futur.
Així ho realça l’alcalde de la localitat i diputat al Parlament de Catalunya, Lluís Guinó, qui també assenyala, entre d’altres coses, el destí dual que ha de perseguir l’aposta promocional de Besalú: d’una banda, optar per l’especificació de les seves propostes turístiques; i de l’altra, enriquir les sinèrgies amb els nuclis i punts d’interès de l’entorn amb l’objectiu de crear un fort producte col•lectiu que pugui ser, com augura el batlle, un dels “més potents de Catalunya”.
Com valora la gestió municipal duta a terme durant el passat 2014?
Lluís Guinó. El 2014 necessàriament s’ha de contextualitzar dins dels darrers cinc i sis anys, en els quals les administracions locals i especialment els ajuntaments hem tingut per una banda una reducció d’ingressos derivats sobretot de les restriccions pressupostàries que viu el Govern, i per l’altra el fet que en època de crisi les administracions locals, i especialment l’Ajuntament de Besalú, el que no ha fet ha estat incrementar la càrrega fiscal en els seus vilatans.
Si utilitzem aquests dos paràmetres per definir la dinàmica de l’any 2014, vinculada pràcticament a una dinàmica ja consolidada des de l’any 2009, això significa una capacitat d’inversió zero excepte en actuacions que són extraordinàries, urgents i necessàries pel manteniment dels serveis bàsics al municipi. Actualment no hi ha recursos econòmics que permetin a un ajuntament de les dimensions del nostre poder fer noves inversions.
I quins deures pendents existeixen a nivell d’inversions?
LL.G. Els deures pendents a nivell d’inversió a Besalú ja són molt pocs. Atès que les inversions en equipaments s’han executat fonamentalment en els darrers vint i quinze anys, aquests equipaments només necessiten un mínim manteniment. Ara bé, quan parlo d’una inversió en qüestions extraordinàries em refereixo, per exemple, a problemes del dia a dia com poden ser les fuites d’aigua: el servei de l’aigua, que es de competència municipal, si presenta algun problema nosaltres l’hem de resoldre. Avui dia, l’únic marge d’inversió que té un ajuntament com el nostre, i aquesta situació es podria estendre a tots aquells ajuntaments de menys de 5.000 habitants i que són clarament els més infrafinançats de Catalunya, és aquest.
Per tant, durant aquest 2014 ens hem dedicat bàsicament a resoldre les mancances més urgents i bàsiques. Hi ho hem fet en un context en el qual, d’una banda, no es poden apujar impostos perquè hi ha crisi i perquè tampoc creiem que sigui el millor mètode per a fer inversió, i de l’altra perquè la Generalitat ha tingut dificultats econòmiques.
Fa quatre anys ja apuntava que el mandat estaria marcat per l’austeritat. Aquesta ha estat la legislatura més complicada d’administrar?
LL.G. Els anys més complicats sobretot a nivell de tresoreria han estat el 2010, 2011 i 2012. A partir del 2012, tenint en compte que vam deixar de fer determinades inversions i a més manteníem el mateix nivell d’ingressos, hi va haver tot un clar procés de recuperació que espero que durant els propers anys es consolidi. De fet, s’ha de distingir la vessant ordinària del pressupost de la vessant extraordinària d’inversió. El nostre pressupost ordinari pràcticament mai té problemes, sempre procurem tenir majors ingressos que despeses. I el que es detecta en perspectiva és que tornem a tenir un superàvit a nivell ordinari que ens permet disposar d’un marge de maniobra a nivell pressupostari que ens ajuda a contractar, sobretot, a gent amb dificultats. O sigui, nosaltres decidim que aquest marge sigui destinat a resoldre les mancances socials detectades al municipi.
La política social és un dels vostres eixos vertebradors?
LL.G. Ho ha estat sempre, però ara amb més motiu, i no només perquè podíem entrar en tots els Plans d’Ocupació que els departaments anaven desenvolupant, sinó que també n’hem fet un de propi, el Pla Local d’Ocupació, que va destinat a totes aquelles persones que objectivament tenen dificultats per fer front a les càrregues familiars: persones que no tenen feina, que fa molt temps que estan a l’atur o que tenen una edat complicada per tornar a ingressar en el mercat de treball, per exemple. La prioritat ha estat, i encara ho és, la de resoldre les mancances i els problemes socials que tenen determinades famílies.
Entre d’altres coses, parlar de Besalú és referir-se al turisme. Cap on s’encamina?
LL.G. El que ha de fer Besalú és abordar dues qüestions que es poden plantejar a mitjà termini, no necessàriament s’han de resoldre a curt termini. Una és la d’especialitzar-se encara més, crear un producte turístic que sigui molt específic. Si ja ens trobem dins l’àmbit històric, medieval i patrimonial, del que es tracta ara és de crear productes que encara ens facin més específics en diferents àmbits: des de crear un producte que tingui relació amb la literatura medieval fins a impulsar-ne un altre que estigui vinculat amb la música medieval.
D’altra banda, i potser semblaria contradictori a nivell conceptual tot i que no ho és, de forma paral•lela a l’especialització turística hi ha d’haver una participació activa en crear productes 
turístics que sobrepassin l’àmbit municipal. Això vol dir que ens hem d’encaminar cap a una tendència que pugui atreure persones interessades en visitar Besalú, però també la comarca de la Garrotxa en general, l’Estany de Banyoles o el Museu Dalí de Figueres. Diferents territoris hem de ser capaços de treballar de forma conjunta i en xarxa, i això significa que potser s’han de prioritzar menys tots els valors més individuals i tenir en compte la potència que pot oferir treballar amb aquestes sinèrgies de l’entorn. Aquest producte turístic, ben treballat i des d’una perspectiva molt col•lectiva, té molta força, pot ser de les més potents de Catalunya.
Quin rol ocupen les fires i els esdeveniments que se celebren al municipi?
LL.G. Quan encara no havíem arribat a la dècada del 2000 ja vam detectar que les ciutats que funcionaven eren les que creaven una dinàmica d’activitat durant tot l’any, i això és el que hem intentat consolidar. Hem procurat oferir una activitat dedicada a diferents temàtiques: des del món jueu passant per l’àmbit dels forjadors, la ratafia o el sector medieval. Actualment, o apostes per la desestacionalització o no tens futur a nivell turístic, i sobre això hi ha hagut un canvi de mentalitat no només en l’administració, sinó també en el sector privat.
L’omnipresència del Pont Medieval va fer difícil aquest progrés turístic?
LL.G. El Pont continua essent el nostre element iconogràfic, però hem aconseguit dispersar el focus i veure que hi ha un patrimoni jueu únic i excepcional, un gran recinte emmurallat o unes 
excavacions arqueològiques que han aportat molt de valor turístic a la vila, per exemple. D’alguna manera, ara ja ha passat un temps suficient per tal de fer una avaluació, i en la mateixa mesura que es fa l’anàlisi s’ha de fer una diagnosi i aprofundir en el que ha anat bé i intentar modificar i resoldre les coses que encara fan falta: dificultats d’accessibilitat en determinats espais, la modificació d’alguns itineraris molt concentrats en carrers concrets o continuar amb aquesta regeneració comercial que ja s’està produint i que és un procés prou interessant.
Quin és el vostre gran propòsit per al 2015?
LL.G. Durant aquest 2015 hem d’acabar de definir tot el que fa referència als equipaments escolars de la vila. Fa vint anys, quan vaig entrar a l’ajuntament, recordo que a nivell pressupostari i de gestió diària el tema de l’educació i l’ensenyament tenia una presència molt reduïda. Amb els anys un s’adona que tots aquells municipis que han volgut mantenir mínimament un nivell de població que es pot gestionar, que no han volgut perdre població, aposten per l’element estratègic que suposa l’ensenyament: potenciar i millorar l’escola, estar molt atent a les seves necessitats i planificar el futur. Aquest darrer punt, el de planificar el futur, en el nostre cas passava per tenir l’ensenyament secundari, la qual cosa ja hem aconseguit en els darrers quatre anys amb una primera promoció.
La nostra idea estratègica i bàsica és, doncs, consolidar aquesta promoció 2012-2016 i demanar al departament d’Ensenyament que defineixi ja el projecte de la construcció del nou Institut-Escola, per tal que no hi hagi ni la possibilitat teòrica de plantejar-se poder tirar enrere. Vull destacar que 
cinc anys enrere, juntament amb Verges i Ribes de Freser, vam aconseguir un estatus especial, el d’Institut-Escola, que volem mantenir i potenciar. I és que aquests quatre anys han acreditat dues coses: la primera, que aquest projecte ha estat beneficiós per a la població, per al municipi i per als pares; i l’altra, que el projecte educatiu que es pot portar a terme amb aules de vint-i-cinc nens no és el mateix que el que es fa amb aules més massificades. És un projecte molt interessant fins al punt que tenim algunes mesures molt especials i que només es poden fer en un Institut-Escola com el nostre o amb un professorat com el que tenim: per exemple, hem pogut tirar endavant l’anomenat Projecte Futur, en el qual tots aquells alumnes d’E.S.O amb dificultats d’aprenentatge i que no volen continuar estudiant tenen un itinerari especial ideat conjuntament entre el centre, l’ajuntament i les empreses del municipi, i que els permet dedicar unes hores a començar a apropar-se a un ofici.
Una aposta ferma per l’educació, doncs.
LL.G. Si fa vint anys havíem de donar a conèixer la vila, fer carrers, rehabilitar edificis o construir diversos equipaments, doncs avui, tot això, ja està fet. Ens trobem en una dinàmica diferent, més moderna, que és el fet d’incidir en l’educació. I la prioritat bàsica del nostre ajuntament en els pròxims quatre anys seran totes aquelles activitats i accions que tinguin a veure amb l’educació dels nens i nenes de Besalú, des de tirar endavant projectes d’aquest tipus fins a la necessària construcció d’una escola nova que portarà incorporada, a més, la nova Biblioteca Municipal.
Per tant, de cara al 2015 la nostra prioritat és aquesta educació compresa entre els tres anys i els setze: consolidar i resoldre el finançament de l’Escola Bressol tot i les dificultats; intentar consolidar i homologar l’Escola de Música dins els paràmetres bàsics que Ensenyament necessita i demana; i tenir un Institut-Escola en condicions, que es tracta de l’element estructural d’aquest projecte educatiu.
Queden forces després de vint anys al capdavant del consistori i amb l’afegit d’un escó al Parlament?
LL.G. El que de vegades penso és que un té un compromís que durant uns anys ha estat estrictament molt municipal: jo m’he cregut el projecte del meu poble i he cregut en les possibilitats de Besalú. És per això que, en clau local, em vull responsabilitzar d’unes determinades inversions importants per al municipi, l’amortització de les quals s’acabarà el 2019, moment en què finalitzarà tot un procés. Per tant, qui condiciona la meva decisió de tornar-me a presentar com a alcalde és precisament aquest àmbit local: per la consolidació d’un projecte, pel tema educatiu o per la capacitat que puc tenir a l’hora de condicionar determinades actuacions relacionades no només amb Besalú, sinó també amb la comarca. Tot això em continua il•lusionant molt.
D’altra banda, en aquest moment també s’hi ajunta tot un context que supera l’àmbit municipal. Entenc que aquest projecte nacional que hem engegat com a país només té futur si els ajuntaments hi són posats al cent per cent, sense ajuntaments crec que no hi ha procés.
Considero que ara mateix es necessita de tothom, també es necessita d’aquella gent que durant uns anys hem fet política, hem après i tenim una experiència i un “feedback” que podem aportar de manera positiva.
