L’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, ha denunciat que les obres del TGV al seu pas pel municipi han provocat el perforament de més de trenta metres de profunditat l’aqüífer de la Vall de Cassinyola i la desforestació de la seva riera. Concretament, els sondejos geotècnics que l’empresa concessionària ha realitzat per instal·lar-hi un dels pilars del viaducte ha causat aquesta perforació i des de fa setmanes hi ha un brollador d’aigua continu d’important cabal. A més, ha denunciat la desforestació de la seva ribera per construir-hi un mur de formigó de més de cent metres. Per aquest motiu, es presentarà un requeriment a Foment per aturar urgentment les obres.
Els ajuntaments que signen aquest requeriment són Bàscara, Pontós, Borrassà, Garrigàs, (l’Alt Empordà) i Vilademuls (Pla de l’Estany). A més, la Plataforma Defensem el Territori s’ha afegit a la denúncia que presentaran davant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) contra les obres del TGV que està executant el Ministeri de Foment, ADIF i l’empresa constructora FCC al seu pas per Bàscara, al tram que afecta a la riera de Cassinyola.
En aquesta denúncia, es demana la paralització de les obres, l’ordenació d’una inspecció urgent de l’estat de les obres i de les afectacions hidrològiques, l’adopció de mesures immediates per resoldre els danys provocats i la depuració de responsabilitats en què s’ha incorregut tot incoant els expedients sancionadors i de restitució del medi natural afectat, per haver perforat l’aqüífer i haver desforestat la seva riera. ‘Aquesta obra és un atemptat ecològic de primer ordre’, ha dit l’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret.
Així, ha explicat que des de feia setmanes, de l’aqüífer de la Vall la Cassinyola hi havia un brollador continu d’aigua procedent de les aigües subterrànies d’aquesta riera, que havia obert l’empresa concessionària de la construcció del TGV com a conseqüència dels sondejos geològics fets a més de trenta metres de profunditat, a tocar del passadís, al punt quilomètric 513,98.
Una altra de les actuacions que ha denunciat ha estat la desforestació del bosc de ribera i de tota la vegetació rupícola al voltant de la riera que s’ha fet per construir-hi un mur de formigó de cent metres que ha de servir de pantalla protectora pel pas del TGV per la Vall de Cassinyola. Segons un informe fet per l’auditoria mediambiental Taller Ambiental, de Cassà de la Selva, si no es corregeixen aquestes dues accions amb mesures urgents, la riera, que té aigua subterrània durant tot l’any, es podria assecar i desaparèixer la vegetació de ribera, la fauna associada, gorgues, salts d’aigua i fonts que es troben en el tram entre el veïnat de Monells i el Fluvià.
Requeriment
Per aquests motius i pel fet que les obres s’hagin començat,-tot i que en aquests moments s’han parat-, malgrat els recents informes desfavorables de la Direcció General de qualitat i avaluació ambiental del Ministeri de Medi Ambient i del Departament de Medi Ambient i Habitatge, els cinc ajuntaments afectats presentaran un requeriment al Ministeri de Foment de paralització urgent de les obres portades a terme en el tram de la riera de Cassinyola.
Per la seva part, l’assessor jurídic i advocat d’aquesta causa, Eduard de Ribot, ha indicat que amb aquest requeriment basat en aquests tres informes mediambientals desfavorables i les conclusions de l’estudi de l’auditoria mediambiental, on apareixien les formacions geològiques, les restes d’un antic nucli medieval i un camp de sitges, podrien ajudar a aturar les obres. Un cop presentat el requeriment, el Ministeri de Foment tindrà tres mesos per pronunciar-se.
Suport del Parlament
D’altra banda, l’alcaldessa de Vilademuls i diputada de CiU, Dolors Rovirola, ha explicat que juntament amb el diputat Eudald Casadesús havien presentat una proposta de resolució al Parlament sobre el pas del TGV a l’Alt Empordà, per tal que cambra donés suport a l’alternativa de traçat per l’est de Bàscara i que el govern de l’Estat atengués la proposta, que ja havia estat aprovada en comissió tant al Congrés com al Senat. També ha recordat que l’Audiencia Nacional havia admès a tràmit un recurs contenciós administratiu contra el projecte del Ministeri de Foment.
Per la seva part, Lluís Lloret ha insistit que encara hi havia temps suficient per canviar el traçat, tenint en compte la unanimitat dels ajuntaments, el suport de les diferents administracions i el fet que encara no s’havien iniciat les obres per fer subterrània la via a la ciutat de Girona.
