Quant sento parlar als polítics de l’habitatge , en un principi penso …menys mal , que algú es dona compta que tenim un greu problema i que s’ha d’afrontar amb serietat i fermesa ; però de sobta defalleixo , per la manifesta manca de transparència del contingut de la política d’habitatge En un país d’esperit capitalista , i governat per l’extrema dreta , tot i que volen fer combregar el poble amb rodes de molí , predicant amb hipocresia , que tenim un govern demòcrata ,..(¡ el poble , sí que ho és demòcrata , però el govern ..no !).
No es d’estranyar , que cada dia fem un pas enrere , i per moltes raons , però una de les moltes , pot ser el factor inversor, (que no en tinc cap coneixement , com de cap altre tema , o sia que de res , se res , però el cap amb barrina ). Recordo, i ja fa molts anys , el Sr. Ortalá , feu un comentari , en el qual digué , que quan la borsa va be , el país funciona , i si el país no funciona la borsa cau “ .
Dons bé , queda manifestat , que anys enrere , quant la borsa anava be , fou l´époque de l’adquisició de segones residències ,(1970-1990) ,per part de moltes famílies i de molta gent jove, que no escatimaven esforços per poder tenir alguna cosa el dia de demà , que l ’ hi garanteixi una vellesa digna. Actualment , per adquirir una primera vivenda , la joventut o te tot en contra , i com que els ingressos son limitats , pocs es poden arriscar a hipotecar els vint millors anys de la seva vida , i açi es allà on es fa present l’especulació dels capitalistes inversors de borsa , que s’han passat a la borsa de l’habitatge , però pressionant la col•laboració del govern , perquè insisteixi en la política de l’habitatge de lloguer , que es la forma de aconseguir treure mes rendiment al diner , i facilitant el blanqueig del diner negra .
El que es mes greu , es que el govern i les institucions, es valguin d’aquesta precarietat de la joventut, per introduir-los a la política de lloguer d’espais de 40 m2 , i de menys ; jo no vull dir que no `pugui ser una solució per un sector minse i determinat de la joventut , Quant un ” beneficiari ” d’un d’aquest “ cau ” , es plantegi formar una família , tindrà de prendre dades de les dimensions del “ cau ” per poder calcular el nombre d’estadants ; conscient de que mai serà de la seva propietat , tindrà que plantejar-ne reclamar al govern , que l ’ hi garanteixi una plaça de residència per quant arribi el moment que a tota persona amb sort arriba ,(fer-se gran) , ( el que no te sort, no te cap problema). Si paral•lelament a la política de lloguer , no s’aplica la previsió de futur de la gent gran ,( i això vol dir , garantir tota mena d’assistència), per a tothom, o sia , que no tingui cap problema per l´ingres a una residència , per manca de recursos , el que es farà , serà empobrir mes la gent gran , ja que cels a privat de poder accedir a l’habitatge de propietat , lo qual es un estalvi a llarg termini , durant la seva joventut , que en molt casos els serveix de garantia per l’accés a la residència .
