L'Estany de Banyoles, és l’estany més gran de la comunitat autònoma de Catalunya, situat a la província de Girona. És el símbol principal de la ciutat de Banyoles, que any darrere any, és més visitat per aquells que aprofiten la seva estança en la província, gràcies als serveis que ofereixen algunes companyies, com per exemple, trobar una llista d’hotels en Girona amb Expedia. L’estany i la seva conca són considerats com al conjunt càrstic més extens d’Espanya, constituint així un sistema mediambiental de valor notable.
Ubicat a l’oest del terme municipal de Banyoles, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona component del Pla d’Espais d'Interès Natural. En l’any 2003, es va incloure en el llistat Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional, sol·licitat per alguns col·lectius d'instauració del Parc Natural.
L'Estany de Banyoles, és d’origen càrstic i tectònic. Es va formar en l’època quaternària, farà uns 250.000 anys. La falla d’Empordà va ser oberta pels moviments tectònics produïts per la formació dels Pirineus. L’erosió i altres fenòmens geològics, van crear l’àrea lacustre.
El primer llac de Banyoles, tenia una prolongació molt superior a l’actual, inundant les riberes més o menys uns 8 metres per damunt del nivell actual de les aigües.
Són molts els científics que sostenien que l’origen de les aigües del llac de Banyoles està relacionat per les pèrdues dels rius Fluvià i Ter. Els estudis que es van dur a terme en el segle XX, demostren que el llac s’alimenta subterràniament dels aqüífers provinents de l’oest i del nord, en la zona alta de Garrotxa.
Igual que altres llacs, com el llac Ness, el de Banyoles també compta amb una llegenda popular, la qual foren primer les tropes de l'emperador Carlomagno qui aprofitant la seva estança en la localitat catalana, es van apropar a Banyoles per a intentar matar al drac. Segons la llegenda, va ser Carlomagno embargat d'ardor guerrer, el que va tindre de demanar ajuda a Sant Emeteri, un monjo francès que va arribar a Girona amb ell, per a lluitar contra els moros. Quan el drac va sortir del seu refugi, es va quedar mirant a aquell homenet que no deixava de resar, i com si es tractés d'un cadell, el va seguir fins a la plaça.
Després d’aquest episodi, el monjo miracler es va encarregar de fundar el monestir de Sant Esteve de Banyoles, abans d’anar-se’n a viure a la cova dins d’un dens bosc, d’on era impossible endevinar si era de dia o de nit. La bèstia va tornar al llac on es diu que encara viu però que ningú ha tornat a veure.
